dimarts, 20 de novembre del 2007

ENTESOS, CRÍTICS I CLINT EASTWOOD



Feia molts dies que no veia res sencer per televisió. A part d’algun Telenoticies, algun Polònia (l’únic programa “polític” interessant) i algun partit del Barça (cada vegada menys, doncs la majoria s’emeten de pagament), miro molt poca tele. Sincerament, trobo la programació de totes les cadenes, bastant infumable.

Casualment l’altre dia vaig topar amb una pel·lícula d’un dels meus actors i directors favorits des de sempre: Clint Eastwood. A TVE feien "Mystic River", que ja havia vist feia un temps, però sempre és un plaer tornar a veure bones pel·lícules.

De ben jove ja em van impressionar els seus tres spaghetti westerns: “Por un puñado de dólares”, “La muerte tenia un precio” y “El bueno, el feo y el malo”. Estem parlant de mitjans dels 60 i, per a mi i molta gent, va ser impactant veure aquest actor fent d’antiheroi: alt, lacònic, implacable, fumant purets toscans i vestit amb aquell ponxo.

Posteriorment ha actuat en moltes pel·lícules interessants, tot i que molta gent l’identifica només per la saga de “Harry el Sucio”, que precisament no són de les millors del seu repertori.

Durant molts anys no va ser gaire ben vist pels cinèfils “entesos” parlar bé d’aquest actor. Després, ja de director, ha fet tantes bones pel·lícules, algunes també com actor (“El jinete pálido”, ”Bird”, “Sin perdón”, l’esmentada “Mystic River”, “Million Dollar Baby”, etc.) que molts ja han canviat d’opinió i actualment ja és un director de culte... pels cultes del cinema.

I aquí està el missatge “provocandi” d’avui: que els “cultes” (hi englobo els crítics especialitzats) del cinema, pintura, literatura, teatre i d’altres arts, en una gran majoria es deixen endur per el vent que bufa o per l’altre extrem, l’esnobisme. No sé que és pitjor, però m’està passant com amb els polítics: ja no me’ls crec!

Com molt bé diu l’Antoni Llena, en el seu llibre “La Gana de l’Artista”:

“Únicament allò que és genial és suportable, i és geni qui anticipa. L’art únicament és art si és profètic...”

“...Hi ha qui escriu d’art, sense haver-se instal·lat en el buit... i el redueix a sociologia o a historia sense llegir-lo entre línies”.




10 comentaris:

Anònim ha dit...

Acabes d'encetar un tema prou interessant, que sens dubte pot donar molt de joc, no tan sols en el camp del cinema.
Hi ha un cas molt conegut de marginació d'una gran pel.lícula.
El cas succeí en el festival de cinema de Sant Sebastià, l'any 1958; malgrat presentar-se una pel.lícula avui considerada mítica, "Vèrtigen" (o "d'entre els morts"), de Hitchcock, es va premiar "Le coeur au poing", de Charles Binamé (qui l'hagi vista, que alci la mà). "Vèrtigen està avui considerada una de les millors pel.lícules de la història del cinema.
En fi...qui no ha sentit a parlar (o ha patit), aquelles avorridíssimes pel.lícules (no hia havia uns cinemes anomenats -a saber perque- d'Art i Assaig?), i que segons els crítics tenien un missatge profund?
No fa massa tot el que ensumava a Hollywood era rebutjat sense més, i es veritat que hi ha moltíssima palla, però també hi ha tresors, com aquests d'Eastwood.
Molts encara es miren avui Spielberg per damunt l'espatlla...

Rosa Isabel

Pere-Màrtir Brasó ha dit...

Hola, Rosa Isabel:

Gràcies per seguir llegint i fent comentaris en el "Animus Provocandi".

Tens molta raó en el que dius sobre "Vertigen" del mestre Hitchcock. I això ha passat i encara està passant. Però els premis, concursos i festivals són així: moltes vegades injustos, tendenciosos i plens d'interessos... Siguin de cinema, pintura, literatura, etc.

I el cas del Spielberg, amb moltes pel.licules extraordinàries, també és bastant paradigmàtic.

Salut!

Anònim ha dit...

Hola Pere Màrtir,

Totalment d'acord amb el que exposes, tant respecte a la qualitaat de Clint Eastwood, com el "mercantilisme" d'alguns crítics, en tots els àmbits, que faltan a la seva honestedat tot recomenant el que interessa, segons els seus particulars interessos.

Actualment, els films de Sergio Leone son "de culte", però mira que se'ls varen arribar a carregar.

Eastwood va aprendre d'aquest tipus de gènere i ara ens ha ofert grans films del "far west", seguint la seva tècnica, tot i que els guions són més acurats.

Aquest cop, Provocandi estem d'acord.

Petonets i fins a la propera.

Pere-Màrtir Brasó ha dit...

Hola, Marta:

Uns quants dies sense fer-nos comentaris en els respectius Blogs. Ja et trobava a faltar.

Doncs si: he aprofitat el tema d'en Clint Eastwood per fer una crítica (provocandi) a alguns critics i entesos en les materies, doncs trobo que molts (sempre hi ha honroses excepcions) no saben o no volen llegir, entre linies, una pel.licula, un llibre o un quadre.

I, entre d'altres coses, hi veig bastant el component "mercantilista" del assumpte, tal com bé dius.

Petons,

Anònim ha dit...

-Escolta Joan, aquest blog està molt mort últimament.
-Ja tens raó!
-Joan, per què deu ser això?
-Doncs no ho sé Miquel?
-Què potser l'autor ha plegat? Què saps si es ven l'espai? Què potser el lloga?
-Deu estar en algun dels seus viatges.
-Ah! Podria ser... Joan i tu no viatges?
-No. Ni tinc blog.
-Ostres! No som ningú!
-No.

Pere-Màrtir Brasó ha dit...

Hola, Anònim:

No he plegat, però efectivament estic en un dels meus viatges. Només que aquests és cap a l'interior. No del país. De mi mateix. Estic en un moment de intuició (etimologicament, del llatí: "visió interior o tutor interior").

Però tornaré a escriure aviat. Ja sé que alguns em trobeu a faltar...

Salut!

Anònim ha dit...

Hola Pere Màrtir,

Espero que tornis carregat d'energies positives del viatge al teu interior.

Son necessaris aquests viatges per trobar-se a un mateix, un objectiu a seguir, una il·lusió a complir o simplement reflexionar sobre el que estem fent i el que desitgem fer.

Bona tornada i fins aviat.

Pere-Màrtir Brasó ha dit...

Hola, Anònim:

Gràcies pels teus bons desitjos. Efectivament aquests viatges interiors, sovint són mólt positius. I ara estic en un moment que em cal...

Salut!

Anònim ha dit...

-Tu Miquel, on diu que va de viatge?
-Crec que cap dins, no?
-I això com es fa?
-Suposo que pensant força...
-Artistes...!
-Sí!

Pere-Màrtir Brasó ha dit...

Hola, Anònim:

Encara estic de viatge interior. Però això es fa sense pensar. Si es pensa no es pot viatjar gaire deixat anar. La meva iaia Maria, ja em deia, quan jo era petit, que "pensar fa de burro"...

Salut!