dissabte, 8 de març del 2014

GOSSOS I BOTIGUES

                                         "Dos amics" (PM.Brasó)


"¡Nos estáis hundiendo al comercio!" Així va xisclar, literalment i com una possessa, una senyora de mitjana edat tot mirant en direcció cap a mi que estava a uns cinc o sis metres d'ella, a l'altre banda del carrer.

Primer vaig mirar, entre sorprès i espantat, el meu voltant a veure si hi havia algun inspector d'hisenda, un atracador o un xinès propietari d'una macrocadena de tot a 100. Però no vaig veure ningú a tres metres a la rodona, per la qual cosa vaig assenyalar-me a mi mateix com preguntant-li: que m'ho diu a mi això, bona dona?

"Si, si, a Vd. se lo digo. ¿No vé que su perro está a punto de mear delante de la puerta?" Es referia al meu gos de cinc quilos i trenta centímetres d'alçada -en Pompeu, un bitxó maltès- que trec a passejar tres cops al dia pels carrers, places, parcs i platges (quan tenim autorització municipal) de Mataró. I també es referia, curiosament, no a la porta de la seva botiga, sinó a una hipotètica porta de la vorera del davant, per on estàvem tranquilament passant, però no pas de cap botiga, aparador o "comercio".

- Com? Escolti senyora que el meu gos està senzillament ensumant la vorera i si es pixa ja miraré de que no ho faci directament a alguna porta... Però què vol dir que estamos hundiendo al comercio?
-"¡Guarros, que sois unos guarros!" (suposo que volia dir a tots els que tenim gos)
-Senyora, que ni soc un guarro ni estic per enfonsar el comerç, tranquil·la!
-"¡Guarro!", va tornar a insistir.

Vaig marxar, però abans li vaig recomanar que no es deixés de prendre les pastilles i també, ja que la cosa anava una mica per aquí, que anés a cagar (perdoneu). I és que el meu acupuntor de capçalera, que és coreà amb comerç obert a Mataró, sempre diu que "si caca bien, todo bien".

Això va ser ahir. Avui encara li estic donant voltes. Què vol dir que "estamos hundiendo al comercio"? Jo crec que és al contrari: veterinari, perruqueria, botiga de menjar i complements, etc. Una pasta, senyora meva. Ah!, i sobre tot, no deixi les pastilles...






4 comentaris:

Rosa Isabel ha dit...

No hi donis més voltes. Hi ha gent que senzillament, odia el gossos. De tota manera pensa que si et passagessin amb un dobermann o un gran danès, no gosarien dir ni piu.

Pere-Màrtir Brasó ha dit...

Sí,Rosa Isabel, hi ha gent que odia el gossos. Millor dit: crec que hi ha gent que odia en general...
I quant al dobermann o gran danès tens molta raó, he, he!

Anònim ha dit...

No els odiem, sencillament no volem viure rodejats de gossos a la ciutat, tot son pitxats i defecacions.
Jo sempre he tingut gos, però era quan vivia en una caseta, amb hortet i jardi i tenia molt clar que si un dia anés a viure a un pis no ficaria mai un gos, no es el seu lloc. Crec que hi ha molta falta de carniyo i soledat i volem que el gos supleixi aquestes mancançes i no es aixó senyors no es això.

Pere-Màrtir Brasó ha dit...

Anònim: respecto la teva opinió però no la comparteixo. A la ciutat a més de "pixats i defecacions" també hi ha contaminació de tota mena: acústica, mediambiental, etc. massificació, inseguretat i molts més problemes realment seriosos. Els gossos no són el problema. Intransigència i intolerància és el que sobra. I el tòpic de que qui té gos és per falta de carinyo, jo el veig a l'inrevés: qui no estima els animals no estima a les persones. No en sap.