DAMIÀ CAMPENY I JO

                                (Galleria Il Canovaccio. Roma)


En Campeny i jo ens vam conèixer el 1965. Vaja, jo el vaig conèixer. Ell, des del 1855, ja era mort i enterrat. Jo, pobre de mi, amb 13 anys no en sabia res d'aquest artista català, concretament de Mataró. O sigui un veí meu, doncs jo era -sóc- de Vilassar de Mar, encara que des de fa uns quinze anys visc a Mataró. Això no ho compto com a casualitat, però a continuació n'explicaré unes quantes que mantinc, des de llavors, amb ell.

Una.Com us deia abans, el vaig conèixer el 1965. Va ser quan vaig entrar d'aprenent al taller de l'artista vilassarenc Josep Serra Manent. Jo anava a ajudar-lo i de passada a aprendre una mica, com es feia abans quan un era aprenent. Cobrava cent pessetes (uns seixanta cèntims d'euro) a la setmana i la meva tasca principal era copiar, sobre fullola, els gravats de Gustave Doré del llibre del Quixot per, posteriorment, ser pirogravada. Això ho feia quasi sempre el mestre Serra, doncs requeria molt d'ofici a l'hora de cremar la fusta. Abans de "contractar-me" em va fer passar algunes proves i la més important va ser copiar sobre paper una figura de guix de la "Lucrècia morta" d'en Damià Campeny. Vaig superar la prova i hi vaig treballar un any aproximadament.

Dues. El 2002 vaig exposar a Roma. Va ser la primera i única exposició individual que he fet fora de l'Estat espanyol. Feia un temps que li havia encarregat a un amic que vivia a Roma que em busques galeria per poder exposar-hi. Em va trobar una galeria que va resultar ser l'antic estudi/taller del famós escultor italià Antonio Canova. Galleria Il Canovaccio es diu. Consultant i revisant dades va resultar ser un dels llocs on Damià Campeny va estar treballant a Roma, després que el 1797 la Junta de Comerç li concedís una pensió-beca. Va treballar al Vaticà i posteriorment, en fer amistat amb Canova va treballar en el seu taller. O sigui que uns 200 anys després  , un altre mataroní -jo d'adopció- va estar treballant (o exposant en el meu cas), casualment, al mateix lloc que Campeny. Tot un honor.

Tres. Vaig conèixer a la meva parella actual el 2005, arran d'una exposició que vaig fer a la galeria Lolet Comas de Mataró. Em va comprar un quadre i li vaig anar a portar a domicili. Curiosament llavors vivia al carrer Damià Campeny de Mataró. Com a clienta la vaig anar convidant a totes les exposicions que anava fent. A mitjans de 2007 ens vam convertir en parella formal. Ara ve a les exposicions sense invitació...

Finalment, l'altre dia vaig anar a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, a Barcelona, a escoltar una interessant Taula de Debat i Pensament. I vaig asseure'm el costat d'una escultura neoclàssica molt maca. Casualment era "La clemència o la pau" de Damià Campeny.

I fins aquí, de moment, Damià Campeny i jo...