CONTRACRÒNICA SANTERA (AMB PERDÓ, PERÒ NO GAIRE) - I -

"L'home és un animal que es busca. Palau i Fabre" (PM.Brasó,2007)


...I de vegades no es troba o li costa molt. Hem superat els sanguinaris espectacles de gladiadors però la tortura als toros encara no (corrides, bous embolats també, no penseu que només critico els que acaben morts, sanfermines diversos, etc.). En aquest cas, però, em refereixo a les festes majors en general i  més concretament a les famoses "Santes" de Mataró. Abans de res, i com diu el títol d'aquesta entrada, amb perdó però tampoc gaire.

Fins i tot crec que demanar perdó hauria de ser una pràctica per part dels dos actors de la comèdia. Pels que són molt santeros (a Mataró es diu així) i pels que no. Uns per molestar als altres i aquests per molestar-se per no res...

Coses que succeeixen, barrejades, sense ordre i per ambdúes parts, que ara mateix em passen pel cap: veure/beure cervesa per terra (literalment), mar (literalment) i aire (literalment). Ensumar i veure, en aquest cas només en v baixa -suposo- pixum humà que és el més fastigós de tots els pixums que es fan i desfan. Trepitjar vidres sense vocació de faquir. No poder dormir en tota la nit i matinada el dia aquell de la cosa ritual, ancestral, cultural, tradicional i tal i tal és una tortura pels pocs (ja se sap, l'atur juvenil i no tant) que l'endemà s'han de llevar per anar a treballar. No comentaré el tema dels comes etílics preadolescents, adolescents i madurs (?), els rateros que es dediquen a fotre bolsos, carteres, arracades, begudes dels xiringuitos de la platja, arrossegar i bolcar contenidors, bosses d'escombreries i mobiliari urbà divers. Dic que no ho comentaré perqué es veu que tot això no passa segons santeros convençuts de la bondat infinita de la festa, autoritats municipals i premsa local. I si passa és en molt poca incidència, proporcionalment insignificant i els causants són de fora, poligoneros, guiris i gent que no comprèn l'essencia de la festa. Per tant, no ho comentaré.

Escric això quan encara no s'acabat del tot. Buf, mira que duren i duren avui dia les festes d'aquest tipus. Abans, quan jo era una mica més petit, eren 3 o 4 dies, però noi ara amb la crisi s'allarguen 10 o 12 dies més. Per cert, una cosa que no es parla massa: quin pressupost tenim per a tot això? No, només és per saber si seria assenyat retallar una mica i dedicar-ho a coses més de vida o mort. Vaja, probablement això que dic és una provocació. No m'ho tingueu en consideració, que les festes van molt bé per a la higiene mental quan tenim moltes preocupacions.

Sempre havia pensat (erròniament suposo) que les festes majors anirian de capa caiguda ja que avui dia es pot anar de festa cada dia: discoteques, festivals, pubs, sónars, bars, restaurants de tots els preus, baretos musicals, trobades, cinemes, teatres, museus, internet, facebooks, aconteixements esportius, temàtics, virtuals, jornades, diades, etc. etc. Però sembla que no és així. Curiós si més no.

Us heu adonat com de bé els va a les empreses mediterràniament cerveseres aquestes festes diguem-ne, per resumir-ho, catàrquiques? Són de les poques empreses, juntament amb les dels emirats petroliers, que poden esponsoritzar tota mena d'esdeveniments col.lectius, rituals, ancestrals, tradicionals i tot allò que ja he comentat més amunt.

Apa, potser un altre dia escriure la segona part, però avui ja m'he descarregat. Per cert, intentaré fer una migdiada, perquè tinc una son que no m'aguanto: avui, dissabte, dia de recuperar-se una mica, les matinades de les 7 del matí i valgui la redundància m'han fet llevar molt d'hora. Adéu i perdoneu una altra vegada aquest pobre pecador.