"Les aventures del Barret Peret" (Pere-Màrtir Brasó. 2010)
Islàndia mai surt en els mapes del temps. Està massa amunt. Li passa una mica com a Catalunya que, durant molts anys, quan hi havia tele única estatal, el meteoròleg (no n’hi havia llavors de meteoròlogues) de torn sempre tapava amb el cap o amb el cos, depèn de la seva alçada, el tros de mapa d’Espanya de dalt a la dreta, o sigui “el nordeste de la península”...
A més, fins fa quatre dies Islàndia només sortia als diaris per les quatre coses tòpiques: hi fa fred, s’escalfen amb volcans i guèisers, pesquen bacallà i són descendents dels víkings.
El Barret Peret es va enamorar d’Islàndia des que, fa anys, hi va anar a pintar. Per això li fa certa gràcia que, d’un temps ençà, se’n parli més i per d’altres temes: pel col·lapse bancari que va patir fa un parell d’anys i que es va “solucionar” amb un préstec del FMI per més de 2000 milions de dòlars. I per l’erupció d’aquell volcà, que ara no recordo el nom i em fa mandra buscar-lo al google. Les dues coses van tocar el voraviu de tota Europa.
Aquí, El Barret Peret, fent un tomb per la zona, n’és testimoni d’això del voraviu... i encara riu.
dilluns, 7 de febrer del 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Eyjafjalla és el nom del volcà; simpàtic dibuix. Salut!!!
Gràcies, Rosa Isabel. Aquest però és el nom abreujat. Sencer és Eyjafjallajökull. Estaràs d'acord amb mi que que fa mandra només pensar d'escriur-ho...
Salut!
Publica un comentari a l'entrada