divendres, 27 d’agost de 2010

RONALDINHO

(Pere-Màrtir Brasó. 2007)

Ha tornat entre nosaltres. Encara que només hagin estat un parell d’hores, la seva presència ha deixat a tots els feligresos bocabadats i esmaperduts. Estimació i perdó mutu. Passió.

La passió de Ronaldinho que va començar a finals de la temporada 2007-08, per acabar marxant del Barça al juny d’aquell any.
Com si fos una revelació (el pintors només som un instrument, un mitjà, uns intermediaris) a principis de 2007 vaig pintar el quadre “Religio deorum immortalium. (Passió: Ronaldinho)” i el vaig exposar al Museu Monjo aquell febrer a l’exposició “Animus Provocandi”.

Quan el vaig pintar res feia preveure la seva caiguda. Després va resultar ser una premonició. Una càrrega feixuga de suportar (el quadre es grosset: 160 x 100 cm), però que ara s’ha alleugerit en veure’l emocionat i rialler entre nosaltres.

Encara m’alleugeraria més si arribes a vendre aquesta peça (vull dir el quadre). Culés de bon cor, milanistes, aquell senyor del bigoti de Madrid, místics, executius de la Nike i/o aficionats a l’art en general: per 2000 euros podeu adquirir un quadre que amb el pas dels anys, i modèstia a part, pot ser una peça de col·leccionista.
Ui, vaig a pintar-ne un d’en Messi...

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt agut Pere, molt agut.

Rosa Isabel ha dit...

Més que Crist, em recorda aquells del pobre sant Sebastià, en el fons, tant suggerents.
Per cert, que tinc el teu quadre al taller d'emmarcar, la setmana que ve el tindran llest.

Pere-Màrtir ha dit...

És veritat, Rosa, també podría ser de la sèrie de "santsebastians". Tot és patiment...
Espero que, emmarcat, encara t'agradi més.
Salut!