dijous, 19 d’agost de 2010

"LA SOLITUDE ORGANISATIVE"

(M. Barceló)


Ahir vaig veure, sense aglomeracions (una dotzena de persones), l’exposició “La solitude organisative” d’en Miquel Barceló a CaixaFòrum de Barcelona i tot i que encara em falta "Barceló abans de Barceló” a Arts Santa Mònica, vull fer-ne el meu comentari. No pas cap crítica “tècnica” doncs els especialistes i experts ja ho han fet abastament. També, els mitjans de comunicació n’han fet d’ambdues exposicions un ampli seguiment. En Barceló segueix essent molt mediàtic.

Només deixar constància, com ja m’esperava, de que és una excel·lent mostra. Per a mi Barceló és un dels millors artistes internacionals. Deixant de banda el controvertit tema de l’encàrrec de la cúpula de les Nacions Unides a Ginebra, del que ja en el seu dia en vaig parlar (post del 17.11.2008) en el sentit de que no estava gens d’acord amb l’elevadíssim cost de l’encàrrec, em reafirmo en el fet de que es tracta d’un gran artista.

M’agraden les seves temàtiques (sobre tot l’africana), el seu traç gestual i valent. Els suports que fa servir (tela, paper, cartró, ceràmica, etc.) i el tractament a que els sotmet per arrugar-los, estripar-los o engruixir-los. Els petits papers i les teles de mida XXL. Els quaderns i les escultures. Els colors i les matèries utilitzades. Les taques, esquitxos i guixades. Sempre que contemplo alguna de les seves obres, i aquí n’hi ha moltes, és com una injecció directa a la vena. Una injecció de revifalla artística!

2 comentaris:

Marta Teixidó ha dit...

Totalment d'acord amb el teu comentari. Llàstima que no hagis vist a la galeria Gómez Turu del carrer consell de cent, els magnífics gravats de la sèrie "Tauromáquia". Un Barceló sorpenent, que demostra que és un geni, un bon i gran continuador de Picasso.

Es d'esperar, però, que no es deixi corrompre ni viciar pel politiqueo artístic, doncs han de trobar un valor per substuira Tàpias.

Pere-Màrtir ha dit...

Marta: reconec la qualitat artistica d'en Barceló, però també crec que ja fa temps que ha entrat en això que anomenes "politiqueo" artístic, segurament sense ell voler-ho...