(Pere-Màrtir. 2001)Ara fa dies que no escric res sobre gats. Els qui teniu les ganes de llegir aquest “Animus Provocandi” ja sabeu que sóc un apassionat d’aquests felins. I quan trobo algun escrit parlant d’ells, sobre tot quan qui ho fa en sap, m’agrada reproduir-lo. En aquest cas és del llibre “The cat inside” de l’escriptor nord-americà William S. Burroughs, figura clau del moviment beat amb Ginsberg i Kerouac. Un llibre que reflexiona sobre la misteriosa relació entre gats i persones.
“... La majoria de cases de pagès tenen gats per foragitar a les rates i els ratolins. A aquests se’ls alimenta mínimament amb llet desnatada i sobres. Sinó, no cacen. Clar que sovint passa que un gat de graner es converteix en un gat domèstic. I això és el que vol qualsevol gat de graner, qualsevol gat del carrer. Em sembla profundament commovedor aquest desesperat intent de guanyar-se un protector humà.”
L'escriptor es dirigeix a aquells que no han viscut mai al camp: "...em refereixo a una granja de veritat en el camp...". Jo ho he comprovat: hi vaig viure el meu primer quart de segle...
2 comentaris:
Commovedor i poètic; el gat és un noble i independent animal, però alhora fidel al seu protector humà. Hi ha gent que maltracta aquests animals, però també hi ha bones persones. Prop de casa hi ha una colònia de gats "de carrer", i cada dia al matí ve una senyora gran i els dóna de menjar i beure.
Rosa Isabel
És que hi ha gent per a tot, Rosa Isabel.
I abusant de les cites, com deia el Perich: "els gats són com en Humphrey Bogart; aparentment freds, durs i independents, però en el fons, capaços d'estimar amb bogeria..."
Publica un comentari a l'entrada