(Pere-Màrtir. 1971)Darrerament m’ha tornat a agafar, amb força, la dèria del còmic en totes les seves vessants: repàs de tebeos antics, devorament de novel·la gràfica actual, dibuix de nous còmics i marcada influència formal en les darreres pintures que estic fent.
Doncs això, que remenant papers m’ha sortit una de les primeres historietes que vaig publicar. Va ser el juliol de 1971 (llavors tenia 18 anys...) en el fanzine ¡Bang! “Especial Noveles”. L’he trobat fàcilment perquè, no fa gaires mesos, el dibuixant i amic Kim Queralt va fer una magnifica exposició a Argentona relacionada amb el món del còmic i li vaig deixar, entre d’altres revistes, aquest rar exemplar de l'esmentat fanzine.
Em resulta curiós veure el que feia fa 40 anys. I comprovar que la temàtica que tan de moda està avui dia (por, vampirs, monstres, etc.) ja la tocava llavors, encara que fos amb conya. Per cert, titulava aquesta sèrie -només van ser quatre o cinc historietes- com “1/2 of terror”, referint-me que de por, poca; només la meitat...
10 comentaris:
...llons P.M. es nota que vens de banca. 2010-1971=40 deu ser el famós diferencial. Març 2010 - Juliol 1971 = 38 Que estic sensible amb aquest tema hòstia.
Charlie Botín, nat 8-VIII-1971
P.D. Es pot dir hòstia en aquest blog?
Caram (no, no es poden dir paraules malsonants) Botín, si que files prim: de 480 mesos a 468 només hi van 16 mesos! Per tant, si sumem comisions d'impagament, de reclamació i de servei, més l'IRC i la part proporcional de robatori que pertoca, ja són el 40 anys...
M'asgraden aquest dibuixos!
Gràcies, Rosa Isabel.
Octubre 2008. En Provocandi enceta un debat sobre Grafits. Són lletjos? Bonics? Són bruts? Nets? Són art? En aquelles dates, prenia de referència l’admirat Tàpies, aquell que grafiteja però que també fa mitjons.
Aquell dia tenia ben clar, jo i en Provocandi també, que valia la pena conservar molts dels grafits que llueixen a les parets de la nostra ciutat.
Març 2010. El que ha de ser un matí tranquil de diumenge es converteix en un matí d’indignació veïnal. A totes les façanes del carrer, un artista grafiter, ens hi ha deixat la signatura. No s’ha molestat ni tant sols a crear una obra d’art, simplement ha signat.
Algú que pinta a l’oli, va a Can Boter i compra una tela. Algú que fa grafits, potser no pot comprar parets. Potser tampoc l’alcalde n’hi facilita. Però, no es pot ser grafiter i educat i respectar la propietat privada? Aquella que gràcies al capitalisme ens costa 40anys pagar.
Provocandi, jo no era racista fins que va venir un gitano a viure al primer segona, un marroquí al segon tercera i un senegalés al tercer primera. Jo, que em creia cosmopolita, des d’aquell dia que no puc escoltar als Gipsy Kings ni menjar cus-cus sense que se m’alterin les molècul.les.
Des del diumenge, amic Provocandi, ja no aguanto tampoc als artistes grafiters.
Pot ser és l’edat. Pot ser és que quan patim (que no gaudim) les coses d’aprop, ens canvia la percepció de les mateixes.
Clar, que la culpa la té un mosso de Figueres a qui cal treure-li el sou, no pas en Saura, ni en Boada, ni molt menys en Montilla. Ells sempre fan el que cal. I el que cal és aferrar-se a la cadira. Just aquella que jo li hagués fotut pel cap al grafiter.
Pot ser hem obert molts fronts en un sol comentari?
John Spray
Potser si, John, que has tocat molts temes de debat en el teu comentari. Potser hauries d'anar a "Banda Ampla" a parlar-ne, perquè en Provocandi està una mica desbordat davant de tanta casuistica.
De totes maneres, i parlant del capitalisme i tal, deixem dir una reflexió en veu alta: si la signatura d'aquest grafiter sigues "Basquiat" o "Perem" a hores d'ara estaries tu i tot el teu veinat més cofois que en Carod quan inaugura un consulat repe. ¿Però quina diferència hi ha entre un gamberret desconegut que guixa la paret i un artista famos que guixa la paret? La pela, amic! Capitalisme, classe social i snobisme.
El mateix passaria si en comptes de tenir uns veins que es diuen Manolillo, Mohamed o Mamadou, es diguessin Poveda, Zidane o Eto'o. Que estaries encantat. La cosa no és ben bé racisme. És capitalisme, classes socials i snobisme, amic!
Avisa'm quan vagis a "Banda Ampla" que t'acompanyaré...
Honradament, no crec que sigui tant qüestió de classe social, en si, com de cultura i comportament.
En altres temps, he hagut de canviar varies vegades de domicili, per qüestions de feina, i t'asseguro que no és gens agradable trobar-se amb veïns que criden i discuteixen a totes hores (fins i tot amb presència de la policia a altes hores de la nit per una baralla), o amb d'altres que posen una música horrible i estrident a tota pastilla, o que deixen l'escala com un femer.
No, tenir uns mals veins és una de les coses que més et poden amargar la vida.
He conviscut amb veÍns de moltes nacionalitats, he trobat marroquins molt bens educats i espanyols insuportables, i haurà qui s'ha trobat al revés.
Els grafits, no és precisament el que més em molesta; fins fa poc a una casa propera hi van pintar uns dibuixos -ben fets, això si- amb cossos humans sagnants, braços tallats, ulls buits...però en fi, com diuen els castellans "ahí me las den todas"...
Hola, Rosa Isabel: tens raó quan esmentes l'aspecte cultural. També és molt important.
Però crec que tendim, la societat, tota,a estigmatitzar les classes socials baixes (bàsicament parlo d' emigrants), atribuint-lis moltes vegades la mala educació i comportament incívic. En canvi els "triunfadors" i les classes altes sembla que poden fer de tot i tothom els ha d'envejar i admirar.
És per això que deia en l'anterior post això de que no ho veig tant com a "racisme", sinó com a "classisme".
Publica un comentari a l'entrada