(Pere-Màrtir. 1974)Seguint en el meu particular túnel del temps anem a parar al 1974. Aquesta historieta la vaig fer a l’Hospital Militar d’Osca i es va publicar en una mena de butlletí/pamflet que fèiem circular els soldats allà ingressats (jo ho estava per una in/oportuna úlcera duodenal).
Tot i la seva ingenuitat, cal destacar que ja llavors -i això que sembla que parlem del neolític- ja hi havien certes preocupacions calcades a les d’ara: la contaminació (en aquella època en deien pol·lució), la competència i el màrqueting empresarial on tot s’hi val, polítics qüestionats i més o menys corruptes... ¿Identifiqueu a Nixon i Ford en el còmic?
Gràcies a la maleïda llaga d’estómac, als meus dibuixos i a saber jugar una mica al tennis, vaig acabar fent, durant un any, una mili d’endollat absolut: ajudant del comandant-metge de l’hospital. Li dibuixava diapositives i transparències per a les seves conferències, l’ensenyava a jugar a tennis (llavors, a Osca, entre metges, militars, clero i burgesia era el no va más, juntament amb l’esquí) i, la part “dura”: li traginava llenya per la llar de foc de casa seva. La mili ens feia homes de profit...
3 comentaris:
Curiosa manera d'atacar la pol.lució atmosfèrica!
Suposo que Nixon i Ford són els personatges que un tercer, de peu, aferra a cada ma, a la darrera vinyeta del tercer foli.
És molt interessant això de poder "viatjar en el túnel del temps"; al llarg dels anys perdem moltes coses que no obstant tenien el seu encant.
Salut.
Efectivament són aquests dos personatges, Rosa Isabel.
Si, la veritat és que això de fer una "retrospectiva" te la seva gràcia. Rescates algunes coses ingenues i senzilles però interessants per entendre i explicar coses posteriors.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada