dimarts, 26 de febrer del 2008

GRAN SÈRBIA

Pere-Màrtir
En l'anterior post vaig parlar de Kosovo i la seva independència. Em vaig referir al ridícul que ha fet Espanya alineant-se amb Rússia i Sèrbia, i no amb França, Alemanya, Gran Bretanya o Itàlia. En definitiva amb països on hi ha una democràcia consolidada i culturalment assumida. Al menys, en major grau que russos i serbis...

Avui reprodueixo part de l’article que Joan Blasco Casanovas va publicar en el número 3 de la revista L’Espiell, el febrer de 1988. O sigui, que ja fa vint anys però és d’una vigència impressionant. L’Espiell va ser una revista amb el subtítol de “Portaveu de col·lectius liberals catalans”, editada a Barcelona i que, malauradament, va durar poc. Vaig col·laborar-hi amb alguns acudits, vinyetes i il·lustracions diverses, gràcies al seu gerent, el mataroní Jesús Prujà i Puig.

En Joan Blasco, nascut a Costa Rica i mort a Barcelona el 2004 era sacerdot, ensenyant i escriptor. Va col·laborar en diverses mitjans de comunicació i revistes culturals com El Pueblo (Buenos Aires), el Virolai (llavors editat a l'Argentina) i l’esmentat L'Espiell.

Doncs bé, amb motiu de la Conferència de Nacions Sense Estat (CONSEO), la cimera de la qual es va celebrar a Barcelona (quins temps aquells!), va entrevistar a “...una persona croata exiliada política, de la qual no puc esmentar el nom...” “...el cas és que a Croàcia tinc familiars i si els governants serbis d’aquest estat artificiós que es diu Iugoslàvia arribessin a assabentar-se, per aquesta conversa, de qui sóc jo, tots aquests familiars meus anirien a la presó...” “...Voleu que us parli del moviment “ustatxi”, de bon grat. Va tenir durant la guerra (es refereix a la Segona Guerra Mundial), i avui mateix entre vosaltres els occidentals desinformats, la inculpació de ser feixistes, és cert. Però en realitat no fou sinó un moviment independentista croata, violent, si, però que brollà en resposta a la prèvia organització dels “xetniks”, formada per criminals terroristes serbis sota el comandament de Mihajlovitx, que aquests sí que foren els assassins autors de les terribles massacres de Macedònia, de la Dalmàcia, dels albanesos de Kosovo i de Croàcia...” “Durant la guerra ni els italians ni els alemanys no cregueren mai en la fidelitat feixista dels croates, i amb raó. El patriòtic moviment “ustatxi”, si més no almenys va servir perquè Croàcia es pogués declarar República Independent dels de 1941 al 1945. En aquest darrer anys, en acabar la guerra, els croates, vençuts i perseguits pels esclafassants exèrcits soviètics i de Tito ...”

“... Sí, és cert que Iugoslàvia porta el nom oficial de República Federal d’Estat Independents, però en la realitat resulta absolutament fals, no és ni de bon tros un estat plurinacional en el seu autèntic sentit. El poder de la Gran Sèrbia ho envaeix tot i ho domina tot...”

Poc després d’aquesta entrevista va esclatar l’anomenada guerra dels Balcans, amb noves massacres i neteges ètniques. La penúltima conseqüencia de les quals ha estat la declaració unilateral (ves quina cosa!) d’independència de Kosovo.

L’entrevista és molt més llarga i sucosa, i amb uns paral·lelismes entre Croàcia, Catalunya, Serbia i Espanya d’aquells que no agraden gaire als que tenen cua de palla... Ho deixaré per un altre dia.

dimecres, 20 de febrer del 2008

UN ALTRE RIDÍCUL

Pere-Màrtir



Una altra vegada Espanya ha fet el ridícul. És increïble com un Estat considerat entre les deu potències econòmiques del món encara pensi amb mentalitat, com a mínim, del segle dinou. Per no dir quasi imperialista.

Crec, modestament i potser una mica irreverentment, que la democràcia és com el futbol, les matemàtiques, la pintura o les puntes de coixí: es tenen unes aptituds innates (genètiques o no), però que després es milloren o s’empitjoren amb l’actitud.

Amb els anys, els estudis, l’interès i l’afecció s’aprèn molt, bàsicament en l’aspecte tècnic. L’aspecte de convenciment i d’interiorització també s’ha de treballar, però això és a base de pensar i raonar. Ara, quan algú es declara demòcrata de tota la vida però no ho exerceix en els casos difícils, complicats o que li sembla que van contra ell, llavors vol dir que, o no en sap o no vol.

Doncs això: que el govern espanyol han tornat a posar la pota fins el cul de la galleda. Tant li fa que sigui el PSOE com el PP els que manin. Són espanyols (dretes o esquerres tenen tics molt semblants) i això marca una manera de pensar i de fer, per més classes nocturnes de democràcia accelerada que hagin rebut en els darrers anys.

Que una persona es vulgui separar d’una altra és normal. Que un país com Kosovo, mitjançant referèndum democràtic ho faci, es veu que no. No ho és per mentalitats imperialistes, pseudodemocràtiques o senzillament enrocades en el passat (Russia, Sèrbia, Grècia... i Espanya). Els serbis argumenten que ha estat una decisió unilateral. Home, només faltaria: “Escolti que em puc separar? Em deixa separar-me de vostè que no m’estima?” No fotem!

Resulta que per separar-se no n’hi ha prou amb seguir un procés totalment democràtic, segons els que tenen cua de palla: per a la diplomàcia espanyola ho han fet il·legalment, com la guerra d’Iraq (ara m’assabento de que hi ha guerres “legals”).

Espanya no s’ha alineat ni amb la Unió Europea (Alemanya, França, Anglaterra, Itàlia, etc.) ni amb EEUU. Un altre ridícul, i van...

dimecres, 13 de febrer del 2008

ACCIDENTS DE COTXE

Pere-Màrtir
S’ha mort una altra persona en un accident de cotxe. Hi han ferits greus. Tots ells molt joves. Cinc famílies destrossades i un munt d’amics fets pols...

Tots de Mataró, però com que això passa cada cap de setmana (o cada dia), de vegades són de Vic, de Barcelona, de Balaguer, de Tortosa o de Roses. És normal. Ja ho tenim assumit. Els diaris i les “teles” en parlen una mica, ensenyen la foto del cotxe rebregat i escriuen les inicials de les persones afectades. Pot ser “anaven beguts, o drogats, o corrien massa, ja se sap aquest jovent...”. Pura rutina. Hi ha gent que es mort de càncer, d’altres de sida i d’altres d’accidents de cotxe.

Bla, bla, bla. Posarem multes. Bla, bla, bla. Posarem radars. Bla, bla, bla. Farem controls d’alcoholèmia. Bla, bla, bla. Carnet per punts. Bla, bla, bla. Limitarem la velocitat, així no contaminarem i, de passada, ens matarem menys. Bla, bla, bla...

Només prenem consciència (i encara amb data de caducitat), quan la mort ens toca de la vora: un familiar, un amic, un conegut. Llavors ens donem compte de que no som immortals. I de que el bombo de la loteria de la vida gira per a tothom. Totes les boles, tots nosaltres, hi estem ficats. Tots hi juguem. Però, respectem les regles del joc?

No. No les respecta ningú. Ni els polítics i gobernants, que gairebé mai fan esment d'aquest tema en els seus programes i xerrameques varies. Ni el poder econòmic, que fabrica cotxes de potència i velocitat inadequades per a les normatives i codis de circulació actuals, ni la publicitat va encaminada cap a la contenció i sobrietat, ans al contrari. Ni els adults devem saber transmetre al joves un mínim de prudència i control. Ni aquests estan prou receptius o sensibilitzats.
Com pot ser que Catalunya (i l’Estat Espanyol) sigui el lloc on hi ha més accidents de cotxe i morts a les carreteres, de tota la Unió Europea? Som més xulos que ningú, naixem ensenyats, jo la tinc més llarga, jo en sé més i tu ets un merda. El meu cotxe si que tira i condueixo com en Fernando Alonso...

Quan aprendre a conduir i respectar la vida, començant per la pròpia, serà una assignatura obligada a l'escola? Quan es fabricaran cotxes segurs però no de velocitats supersòniques? Quan pintarem, arreglarem i senyalitzarem les carreteres de forma correcta? Quan la policia tractarà de no ser només recaptadors de multes i, en canvi, ajudarà realment en la circulació i trànsit de vehicles i persones? Quan la publicitat i els mitjans de comunicació en general deixaran de transmetre valors negatius, falsament enaltits, com la competitivitat, l'ambició i el consumisme? Quan aprendrem a ser algú que no necessita signes externs per demostrar-ho? En definitiva, quan aprendrem a no castigar-nos sinó a culturitzar-nos?