dimecres, 2 d’abril del 2008

GRAFIT (VI)

Pere-Màrtir
En aquest grafit crec que el mèrit real està en haver triat un indret tan interessant: bell i vell.
La paret pintada amb aquesta mena de siena, les marques dels temps i les flors que hi penjen fan que sigui un suport preciós. Només cal la signatura gestual de l'artista, per confirmar que ell va veure i detectar un racó de món per creure en l'art.
Comparable amb qualsevol pintura rupestre. És el típic "jo vaig ser-hi", però amb gust...

2 comentaris:

Isabel ha dit...

Aquí ja discrepo una mica: si l'únic mèrit de l'artista és signar, poca cosa ha fet, però en fi, valgui la imaginació, és com si digués "és meu".
El lloc és preciós, un mur amb "solera" adornat amb flors, a més contrasta el siena i el verd.

Pere-Màrtir Brasó ha dit...

Hola, Rosa Isabel:

Tens raó, l'únic mèrit ha estat signar. Però crec que ha escollit un lloc tan artístic que, com a mínim, demostra sensibilitat. Que no es poc.

Salut!