Pere-MàrtirS’ha mort una altra persona en un accident de cotxe. Hi han ferits greus. Tots ells molt joves. Cinc famílies destrossades i un munt d’amics fets pols...
Tots de Mataró, però com que això passa cada cap de setmana (o cada dia), de vegades són de Vic, de Barcelona, de Balaguer, de Tortosa o de Roses. És normal. Ja ho tenim assumit. Els diaris i les “teles” en parlen una mica, ensenyen la foto del cotxe rebregat i escriuen les inicials de les persones afectades. Pot ser “anaven beguts, o drogats, o corrien massa, ja se sap aquest jovent...”. Pura rutina. Hi ha gent que es mort de càncer, d’altres de sida i d’altres d’accidents de cotxe.
Bla, bla, bla. Posarem multes. Bla, bla, bla. Posarem radars. Bla, bla, bla. Farem controls d’alcoholèmia. Bla, bla, bla. Carnet per punts. Bla, bla, bla. Limitarem la velocitat, així no contaminarem i, de passada, ens matarem menys. Bla, bla, bla...
Només prenem consciència (i encara amb data de caducitat), quan la mort ens toca de la vora: un familiar, un amic, un conegut. Llavors ens donem compte de que no som immortals. I de que el bombo de la loteria de la vida gira per a tothom. Totes les boles, tots nosaltres, hi estem ficats. Tots hi juguem. Però, respectem les regles del joc?
No. No les respecta ningú. Ni els polítics i gobernants, que gairebé mai fan esment d'aquest tema en els seus programes i xerrameques varies. Ni el poder econòmic, que fabrica cotxes de potència i velocitat inadequades per a les normatives i codis de circulació actuals, ni la publicitat va encaminada cap a la contenció i sobrietat, ans al contrari. Ni els adults devem saber transmetre al joves un mínim de prudència i control. Ni aquests estan prou receptius o sensibilitzats.
Com pot ser que Catalunya (i l’Estat Espanyol) sigui el lloc on hi ha més accidents de cotxe i morts a les carreteres, de tota la Unió Europea? Som més xulos que ningú, naixem ensenyats, jo la tinc més llarga, jo en sé més i tu ets un merda. El meu cotxe si que tira i condueixo com en Fernando Alonso...
Quan aprendre a conduir i respectar la vida, començant per la pròpia, serà una assignatura obligada a l'escola? Quan es fabricaran cotxes segurs però no de velocitats supersòniques? Quan pintarem, arreglarem i senyalitzarem les carreteres de forma correcta? Quan la policia tractarà de no ser només recaptadors de multes i, en canvi, ajudarà realment en la circulació i trànsit de vehicles i persones? Quan la publicitat i els mitjans de comunicació en general deixaran de transmetre valors negatius, falsament enaltits, com la competitivitat, l'ambició i el consumisme? Quan aprendrem a ser algú que no necessita signes externs per demostrar-ho? En definitiva, quan aprendrem a no castigar-nos sinó a culturitzar-nos?
4 comentaris:
De ben segur que si sumessim tots els morts o minusvàlids de tràfic dels darrers anys, quedariem esgarrifats. Cada any hem de lamentar la mort d'algun fill entre els meus coneguts, amics o companys de treball.
Penso que tens raó en dir que vivim en una societat consumista, on compta més el que tens i que els que ets, i es signe de "valor" el córrer més que ningú, o es considera divertit beure pels descosits i després conduir. Potser la nostra és una societat de "nous rics", que valora molt l'aparença externa per damunt d'altres valors íntims o personals.
Hola, Rosa Isabel:
Estem d'acord en això de la societat "consumista on compta més el que tens que el que ets".
A més, també crec que hi ha molta hipocresia per part de les Administracions: per exemple en el tema de reducció de velocitat i potència, es multa qui infringeix les normes, però en canvi els fabricants poden vendre vehicles amb aquestes característiques i, així, els governs recaptar més impostos (més potencia = més impostos)... I com això, d'altres incongruencies.
Evidentment que, en el cas d'aquests accidents, caldria canviar el concepte de la competivitat (mal entesa) i millorar l'autoestima (sense dependre d'un cotxe o una moto). Però els que manen tampoc hi posen gaire de la seva part.
D'acord amb tot el que dius, però jo faria una especial incidència en el tema de les infraestructures, ja saps que he hagut de fer molts quilòmetres per aquestes carreteres del nostre país.
Tenim infraestructures de país subdesenvolupat en mentalitats de ciutadans que es pensen que són de pais desenvolupat. En la immensa majoria d'accidents la culpa és de les infraestructures que són dolentes, mal dissenyades, mal acondicionades i amb un precari manteniment.
I, això de qui és culpa? dels que ens governen.
I, perquè la incidència de morts és especialment alta a Catalunya?
Per l'espoli que patim, ras i curt.
Ens roben i ens maten, ja sigui per la via dels accidents de carretera, per la via de les drogues, per les deficiències dels hospitals o per qualsevol altra.
Aquesta és una altra forma de tenir controlat a un poble sotmés i, qualsevol que hagi llegit una mica ho sap, és una de les moltes formes que té un poble colonitzador de sotmetre a un poble colonitzat.
Josep
Estic d'acord amb tu, en el tema de les infrastuctures deficients. Concretament, en aquest post, parlo de carreteres i ja dic "quan pintarem, arreglarem i senyalitzarem les carreteres de forma correcta?".
Les altres consideracions politiques que fas (algunes n'estic molt d'acord), no les esmento donat que m'he centrat més en el tema de prendre consciencia del que significa un cotxe, repartint "culpes" a tots els actors (usuaris, pares-fills, fabricants, mitjans domunicació, gobernants, etc.)
Publica un comentari a l'entrada