
Ara que s’acaba l’any voldria destacar un dels discos editats aquest 2007. El del cantautor nord-americà Vic Chesnutt, titulat North Star Deserter. Una meravella. Probablement el millor disc de l’any, al menys per a mi.
Probablement Chesnutt sigui un desconegut per molta gent. Cal dir que es tracta d’un paio nascut a Florida el 1965, que els 18 anys va quedar paraplègic. Però això no l’ha impedit pas tocar. El va descobrir en Michael Stipe de REM, que a més de declarar-se’n fan incondicional li va produir els primers discos. En Vic va tenir problemes amb l’alcohol, les drogues i la família, però tot això no ha estat problema per convertir-se en un dels cantautors americans vius més interessants, diferents i admirats en el seu país, dels darrers 15 anys.
A més , en aquest darrer disc ha comptat amb gent com Guy Picciotto (Fugazi), The Silver Mt. Zion Orchestra & Tra-la-la Band i d’altres músics impressionants. Produït pel director de cinema Jem Cohen i editat per Costellation Records, un dels millors segells de l’escena underground, el disc te un nivell insuperable. La personalitat del cantautor no es dilueix gens, tot i els grans col·laboradors que l’envolten. Al contrari, entre tots els instrumentistes porten les seves onze cançons a un nivell inabastable pel comú dels músics mortals. Totes les cançons son seves, excepte una versió de You Are Never Alone de Nina Simone.
Us el recomano. A més, si sou dels que encara compreu a la botiga -com jo-, és força barat (uns 18 €), si comparem preu i qualitat amb molta de la musica, per dir-ne alguna cosa, editada avui dia...