JO NO SÓC ESPANYOL (AVUI: "LA ROJA")

                                          
                                (Caricatures copiades del Lean o el Dicen. 1964 aprox.)


 Només faltaria que la gent no pugui anar a favor de qui vulgui. Estic parlant de futbol  i concretament de la selecció nacional d’Espanya d’aquest esport. Qui sóc jo per retreure a qualsevol català i del Barça que vagi a favor de la selecció de l’estat que no ens deixa tenir selecció pròpia (a diferència, per exemple, del Regne Unit), a més de molts altres greuges que no comentaré aquí, avui, per no barrejar política i esport (ai que em peto!), doncs sembla ser que això no és fa? Només cal veure i sentir les banderes, prínceps, polítics i himnes per donar-te’n compte de seguida que només ho barregem els catalans independentistes que tenim cua i banyes.

Sapigueu que això ja fa temps que dura. I durarà. Ara, els seguidors espanyols de “La Roja” estan molt contents, fins i tot amb els jugadors del Barça, encara que algun tingui aquesta mania de treure a pasturar la senyera quan no toca. Però això te data de caducitat fins que comenci un altre cop la lliga estatal. Llavors els jugadors del Barça tornaran a ser uns tiqui-taca avorrits, comediants i, si convé, drogoaddictes...

La manipulació de 1964 (en plena dictadura franquista) quan España va guanyar la primera Eurocopa per 2 a 1 contra Rússia, llavors Unió Soviètica,  ja va ser forta: Marcelino, jugador del Saragossa, que va fer  el segon gol d’Espanya va ser glorificat pels segles dels segles, mentre que de Chus Pereda (jugador del Barça), se’n va parlar el justet i això que va fer el primer gol i la centrada (ara són assistències, com en el bàsquet) del segon. Evidentment de l’Olivella (defensa central excel·lent) i de Fusté (migcampista que va fer un partidàs) ni flowers... Eren els altres jugadors del Barça que van jugar aquell dia. També hi havia el gran Luisito Suárez, llavors a l’Inter, ex-blaugrana.

Què vull dir amb tot això? Que, desenganyeu-vos, no ens estimen, per més que vosaltres catalans i del Barça, sigueu fans de “la Roja”. No cal fer intents d’aproximació, de solidaritat i d’empatia. No ens volen. Bé, ens volen per moments puntuals i per a major glòria de l’imperi. El seu.

Ja s’ho faran. I mira que juguen bé aquests nois del Barça! Però hi ha alguna cosa que m’impedeix anar a favor d’ells quan defensen la selecció espanyola. Crec que és la coherència i la reflexió. Però cadascú és lliure (?) de fer el que vulgui. Només faltaria.