En calent (incidents greus a Barcelona, ara mateix), estic una mica sorprès de com s'analitza la situació econòmica i social a l'Estat espanyol en general i a Catalunya en particular. Com s'analitza a la lleugera i sense miraments els comportaments de les parts.
Semblen els dolents: els pàries, els desnonats, les classes obreres més precàries, els aturats, els manifestants... En definitiva: els indignats i afectats en primera persona per les retallades socials i drets laborals, aconseguits, no facilment, en els darrers 30 anys i esborrats gairabé d'un cop de pluma, amb l'excusa de la crisi econòmica.
Semblen el bons: els causants de la crisi. Banquers i entitats finançeres immorals. Politics corruptes i venuts. Trobeu normal el que està passant amb els bancs i caixes (fins i tot "les nostres") d'encolomar, els darrers anys, productes financers dubtosos, ESTAFANT I ENGANYANT, a jubilats i gent gran confiada. No teniu algun avi o conegut que li estan canviant les "preferents" per d'altres productes realizables d'aqui a 10 o 15 anys? Això els que ja no ho han perdut del tot o quasi... I tothom callat. Ministeri de Economia, Banc d'Espanya, mitjans de comunicació polititzats, etc.
A més de banquers i experts financers, cal afegir-hi tots els agents implicats en la bombolla immobiliaria que ja fa temps ha petat. La conxorxa global i capitalista, salvatge, de governs, bancs, caixes, immobiliaries, analistes de risc, agències qualificadores, etc. està passant factura als més desafovorits, com sempre.
Ara hi ha un problema greu i a Barcelona, concretament aquesta tarda, ho estic comprovant. Quan els desesperats perden la por, els amorals i sense ètica han començat a perdre la partida. Això és Grècia i Europa ens està mirant perplexa. Tot just ha començat un conflicte que es vol dissimular i fent que ho paguin els justos i no els pecadors.
Rectificar (encara que sigui poc) és de savis. I no queda temps...
3 comentaris:
És evident que la patronal i el govern es creuen els bons...
No podem dir que els que estan causant tants disturbis a Barcelona siguin treballadors, els drets s'han de defensar des de la pau i la convivència, mai, però mai, amb violència.
Una pena, doncs la manifestació hauria estat un crit potent contra aquesta reforma laboral explotadora.
Els violents (no són cap sorpresa) no tenen res a veure en la defensa de drets laborals i socials de la vaga. Però si hi són, deu ser per alguna cosa. Cal analitzar les causes seriosament i no veure només els efectes. Potser serà massa tard quan s'hi posin de veritat.
Aquest sistema caurà, però el canvi no vindrà lluitant exteriorment contra ell. Es necessari mirar cap a l'interior, observar-nos. Actuar de dins cap a fora i deixar de col·laborar amb aquest sistema, deixar de cedir el nostre poder en cada petita acció. Sortir a cridar un dia i després continuar vivint a la nostra pressó de cristall és inútil.
Una abraçada amics.
Publica un comentari a l'entrada