dijous, 6 de maig del 2010

ART I PREU

(Pere-Màrtir. 2006)


Pagar 106,4 milions de dòlars (81 milions d’euros) per una obra d’art, en aquest cas per un quadre de Picasso, subhastat aquesta setmana a Nova York per Christie’s, és una obscenitat. Igual que pagar cent milions d’euros per un jugador de futbol o instal·lar aixetes d’or en el iot dels diumenges. Però també és legal i probablement una bona inversió (al menys pel que fa a la compra del quadre).

Sempre, però especialment en èpoques de crisi econòmica, es fa evident la veritable naturalesa de l’esser humà. Vanitós, egoista i insolidari. Però som així des de sempre i es veu que això no canvia. I quan algú compra una obra d’art per aquest preu no ho fa per “amor a l’ídem”, precisament.

Segurament es tracta d’una operació d’imatge i màrqueting d’una empresari multimilionari que espera incrementar, encara més, els seus beneficis econòmics i socials amb aquesta sonada adquisició. Doncs que els aprofiti a tots els actors del negoci: venedor, comissionista i comprador. El que no se n’aprofita gairebé mai és l’artista.

Henry Kahnweiler, galerista d’en Picasso, ja va dir que “...mai es paga massa per quelcom que no te preu...”

2 comentaris:

Rosa Isabel ha dit...

Una qüestió intrigant: qui posa preu avui dia a una obra d'art? Pel que sembla, només falta un milionari que estigui disposat a pagar determinat preu. Encara ho entenc en el cas de Picasso; entenc menys que algú hagi pagat quantitats astronòmiques per una vaca coservada en formol (pobra vaca), esperant que es revaloritzi amb el temps, però jo no hi entenc...
Això del gat amb les menjadores, les sabatilles i el futbolista recorda un dissabte a la nit en sabatilles mirant el futbol amb el gat al costat, i això de l"oli damunt tela" recorda un llibre de text, del que fem servir a classe!

Pere-Màrtir Brasó ha dit...

Rosa Isabel: com diuen els historiadors de l'art C.Saehrendt i S.T.Kittl "una obra té el preu que algú vulgui pagar per ella...".
Ara, és cert que s'han fet i es fan barbaritats tipus vaca o tauró en formol, però aqui ja hi entra tot el "show bussines" de galeristes, museus, col.leccionistes, comisaris i curadors absolutament aliè al fet artístic.