(Pere-Màrtir)GOIG DE LA PARAULA
Em crides sempre a més combat,
pensament viu, paraula viva,
enllà i endins de mi mateix.
No em dol, però; què fora sense tu?
Tot es resol en el teu foc
que crema sense consumir
i en la pedra que dreces davant meu.
En tu i amb tu restitueixo
la densitat de cada cosa dita,
la densitat i més i tot: la vida.
(Miquel Martí i Pol)
3 comentaris:
No coneixia aquesta...
Molt maca Pere!
A mi m'agrada la pintura!
Rosa Isabel
Benvolgudes Joana i Rosa Isabel, tot i portar la contraria a l’animus provocandi d’aquest blog, no puc més que donar-vos la raó en tot.
No coneixia tampoc aquests versos del gran MMP i, com bé dius Joana, son molt bonics.
Com bonica, Rosa Isabel, és la pintura. En desconec les mides, però bens segur que “en directe” deu fer goig.
Si l’autor mi escriu el versos al darrera i me’l dedica, li compro. Ei, i pago en negre.
Lluís Millet
Publica un comentari a l'entrada