(Pere-Màrtir)Com en Groucho Marx, no m’apuntaria mai a cap club o patum que m’acceptes com a soci o “patumaire”. És el meu principi de llibertat personal i per tant assumeixo els avantatges i els inconvenients que aquesta posició enrocada i tossuda comporta.
El dia 9 d’aquest mes, noranta-nou artistes de Mataró mostraran, en una performance, el que es pot arribar a fer amb una nou. Me n’he assabentat via facebook i per correu postal, i he estat convidat, molt amablement, a visitar aquesta macromanifestació artística. No he estat pas convidat a participar-hi.
Com ja he dit abans, assumeixo les conseqüències positives i negatives de no ser “lluquero, llimonero, xalantero, laietanero, imaquero ni MTVero”. No em puc queixar si no estic entre 99 artistes (!) de tota mena (pintors, escultors, fotògrafs, pastissers, dissenyadors, decoradors, escriptors, coreògrafs, etc.). Però si que puc expressar-me i comunicar-me amb el públic en general i algun en particular, a la meva manera, que és pintant. I penjant-ho al meu blog.
Per tant, i avançant-me a la data inaugural, aquí teniu la nou numero cent de l’artista numero cent (com a màxim) en el rànquing de l’ATP artístic mataroní. L’original, sobre paper reciclat de 21 x 15 cm., ha estat pintat amb Black Indian Ink de la casa Winsor & Newton utilitzant un pinzell japonès autèntic. Perdoneu tanta explicació tècnica però, actualment, en el mon artístic la pedanteria s’estila bastant...
21 comentaris:
Conec els organitzadors del projecte i sé que tots els creadors que participen a la intervenció del 9 del 9 del 9 van ser escollits a l'atzar a partir d'una llista inicial de més de 300 persones dins la qual el seu nom també hi apareixia. Per tant, li recomano que deixi estar el seu discurs victimista i que es tregui del cap la idea de rànking artístic, l'únic que ha creat el rànking o "ATP artístic" és vostè.
Escollits a l'atzar entre trescents? No em facis riure "Anònim" que se m'obre el tall!
Victimista? no pas. Des del principi he dit que assumeixo les conseqüencies dels meus actes (per acció o omissió. En aquest cas per omissió: no ser de cap patum).
Però callar, el que es diu callar ja em costa més.Per això pinto i per això tinc un Blog que es diu "Animus Provocandi".
I, si: m'atribueixo l'invent del rànquing ATP artístic, que penso explotar (o explorar) en més ocasions.
Ah, per cert, em sento més reconfortat en saber que estava en una llista de 300! (no seràn 3000?)
Vinga, salut i debat!
Veig que la realitat l'ha provocat. No hauria de ser al revés?
He dit 300 però potser si que eren 3000. No conec tan d'aprop la proposta però com tothom de mataró fa mesos que en sento a parlar. No com vostè que se n'ha enterat fa poc (i és de mataró!).
Jo també sóc creador i no exposaré cap nou però igualment m'encanta la idea i l'acte i hi penso assistir. És patetic comparar una acció artística amb una patum.
Vagis comparant amb el senyor Marx, i vagi rient. Jo el compararé amb un màrtir obsessionat en rànkings.
Sóc en Toni, si això el tranquilitza.
Encantat, Toni!
Sàpigues que el concepte "patum" no el faig servir pejorativament. Trobo que és un mot català força descriptiu.
Jo possiblement també assistiré a l'acte, tal com ja vaig dir en el facebook.
Això dels rànquings és veritat que m'agraden (no m'obsesionen). Penso comprar i llegir el darrer llibre de l'Umberto Eco, que precisament va d'això.
I, m'agrada el sentit de l'humor. M'agraden els germans Marx.
Salut!
Hola: 99 artistes ja em semblaven molts, i ara em dieu que són tres-cents? I d'aquests se n'escolleixen 99, sembla ser per una raó estètica, per poder dir "99, el 9 del 9 del 2009"...
Podrà l'espectador assimilar tan gran quantitat d'art?
Què entenen els organitzadors per "un artista"?
Quina divinitat olímpica ha fet la tria?
En fi, perdoneu la meva ignorància.
Rosa Isabel
Hola Rosa Isabel!
Artista: "persona que practica un art, que té per objecte l’expressió mitjançant el color, la forma, el so, el llenguatge, el moviment: pintura, escultura, arquitectura, música, poesia, dansa, etc." Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans
Tot i aixi seran 99 nouradors no pas artistes els que exposaran! (o almenys aixo es el que posa a la publicitat oficial que he rebut de part de l'ajuntament i del robafaves). La definició de nourador ja deu ser més interessant, serà questió d'anar-hi!
Salut!
Anna Coll
Benvolgut amic Toni, celebro les teves aportacions provocandi.
Ara bé, hi he llegit expresions tals com “li recomano que deixi estar…”, “que es tregui del cap la idea…”, “és patetic comparar…” o “jo el compararé amb un màrtir obsessionat…”
Carai, prepotència, xuleria, i la valentia que dona l’ignorancia per donar concells.
Jo amic Toni, tamé t’en donaré un. Arreplega un parell d’aquestes 99 o 300 o 3000 nous. Agafen una amb la mà dreta i un altra amb l’esquerra. Si no saps quina mà és quina no et preocupis, simplement agafa una anou amb cadascuna.
Compte fins a tres, respira fons, i donat un cop lateral als ous intentant axafar-los ben axafats. Quan et caigui la primera llagrimeta estaràs salvat. Seràs un home nou gràcies a dues nous. Ja no seràs aquell amargat prepotent i xulesc i comenceras a ser bona persona.
Jo sòc l’Ignasi. L’Ignasi Vidal. Però molts em diuen Nacho. Per si et puc ajudar.
Hola, Nacho:
Ara estic més tranquil en veure que sóc al grup dels artístes com tú, que també han deixat fora dels 99.
Un artista de Mataró reconegut internacionalment, precisament per les seves NOUS, entre d'altres mèrits!
Encara que en el teu cas si que no pots fer-te el màrtir, pilloooo...
quina llàstima que em feu tots plegats. ultim cop que visito aquest blog.
Rosa
m'encanta la gent que acusa als altres d'anar de prepotent anant de prepotent i que aconsella que no aconselli! nacho ara ja sabem tots que ets un hipocrita.
segueixo la decisio de la rosa, ultim cop que entro a aquest blog. ja us podeu anar tirant floretes.
salut!
Toni
Rosa i Toni: Vaaa, si us plau, no em feu això, que m'ensorreu!
Si seguiu entrant al blog prometo no discrepar més i ser politico/artisticament correcte. I canviaré el nom del blog per "Animus submissus".
Fins i tot em faré soci d'un club (estic pensant en un videoclub i així llogar pelis del meu amic Nacho...)
ha, ha, ha...ja ho deia Lord Byron: "L'inconvenient de no pertànyer a cap partit és que els molesto a tots". No canviis, Pere-màrtir, els teus admiradors preferim el teu "animus provocandi", d'"ànimus submissus", ja en tenim prou i ens basta.
Salut!!!
Rosa I.
acabo de llegir tot aquest bloc de comentaris i com que veig que nomes sabeu expresar-vos a traves de cites modificare la de lord byron:
"l'inconvenient de no pertanyer a cap partit és que tot li molesta"
no t'emprenyis tant. viu i deixa viure.
David Bis Val
Benvolgut David: no es pot modificar la cita de Lord Byron, ja que aquest està mort, per si no te n'havies assabentat, en tot cas fas una cita teva, i prou.
Per altra banda, sóc lliure d'expresarme a través de cites, o del que em sembli bé, tot respectant les formes que exigeix l'educació, per descompat.
Lord Byron eran un dandy al que no li agradava massa el que veia, però anava a la seva, in oes ficava a moralitzar, ho hagués trobat de molt mal gust.
Rosa I.
a, o sigui que si estigues viu si que es podria modificar?? veig pero que tu et creus capaç de parlar en nom seu... no cal que em donis lliçons de qui era lord byron. ningu ha dit que no fossis lliure d'expresar-te a traves de cites. jo mateix ho he fet.
què us passa?? on teniu el sentit de l'humor?
david bis val
Rosa Isabel:
Miraré de no canviar i seguir amb l'ànim provocador, però potser caldrà que sigui més subtil (amb irònia, si), per no ofendre ni ferir sensibilitats que, veig que estan a flor de pell...
Hi ha qui pregunta on tenim l'humor, pregunta que precisament derivo jo cap a d'altres.
Salut!
Benvolgut Pere Màrtir,
Totalment d'acord amb el que expresses en el teu post. Francament, que una sèrie d'artistes de categoria reconeguda, que en més d'una ocasió han posat en entredit la política cultural de l'Ajuntament per la seva segragació en favor dels boys and girls de Can Xalant, que ara, que els hi demanin la visió artística d'una nou, perquè és 9 del 9 del 2009, és patètic.
M'encanta la teva nou, sense pretensions, però artística, que espero que donis com a regal a l'Ànonim ple de valentia darrera el seu anonimat.
Personalment, no hi vaig ser-hi a la performance, ni tampoc tenia interès. Si en canvi aniré a l'expo de les nous. Encara no entenc com es que no ho han fet a Can Palauet i la Laietana si ha avingut tant.
En resum Pere, Provocandi com sempre, però jo les nous me les menjo sense closque. Aquestes em sembla que seran molt dures de pair.
Petonets virtuals.
Hola, Marta:
Jo si que hi vaig anar. I espero veure-ho millor properament en una sala, ben exposat, de forma estètica i pràctica de contemplar.
Tal com estava exposat l'altre dia no em va agradar. Deixant a banda si l'idea era original, no facilitava massa l'observació i el "diàleg" entre obra i espectador.
No entro a valorar res més: avui tinc l'animus "conciliatorum".
Quant a la meva nou, faig el que puc...
Gràcies i Salut!
Benvolguda Marta Teixidó,
Només puc dir-li que no sap pas la festassa que es va perdre... vaig arribar al carrer nou a quarts de nou i no vaig marxar fins les onze...sense dubte l'acte artístic o "performance" més multitudinaria i més divertida que he assistit mai a la nostra ciutat. fantàstiques les nous, el concert, l'actuacio castellera... tot plegat inolvidable.
que facil que es senyora teixidor criticar des de la cadira! la seva posicio gens constructiva nomes fa que enfortir els que critica. potser en el fons es el que vol. no se.
una abraçada,
Montse Vives
Espero que fos del teu gust l'expossició.
La teva obra m'ha agradat...
Joana: tal com vaig dir en el comentari del dia 12, espero veure-ho millor a la Sala d'Exposicions de la Laieta. Allà, al carrer, no ho vaig poder o saber apreciar prou.
Allò eren nous reals, la meva "no és una nou"...
Gràcies i salut!
Publica un comentari a l'entrada