(Pere-Màrtir)El Praga, a la Plaça Gran, s’ esfondrat. Les pluges de Nadal han fet que aquelles parets ja no aguantessin més. I això que estaven recentment apuntalades per unes bigues de ferro, sota la supervisió municipal.
Sortosament no van haver-hi danys personals, tot i que hi havia gent sopant. Els danys són morals, laborals, econòmics, gastronòmics, sentimentals...
Trobaré a faltar aquell racó, aquella musica, la professionalitat de la Bet, la cuina d’en Pau i el futbolí per compartir amb els amics, ells inclosos.
Ho deia sempre la Bet: “és el lloc de Mataró on hi ha més artistes per metre quadrat”, mentre hi sopàvem pintors, escultors, joiers, fotògrafs, escriptors, gent del teatre, junts o no, cadascú a la seva bola i/o amb els seus amics...
Espero que hi tornin, on sigui.
2 comentaris:
No és gràcies a mi que el Praga era el lloc de Mataró amb més artistes per metre quadrat. Prou feina tinc jo refundant el capitalisme, com per tenir temps per ser artista. De fet, no em va quedar temps ni d’adolescent per aprendre a jugar al futbolí.
Però sense ser artista ni futbolinista, també jo trobaré a faltar aquell racó.
Tot i que ja em veig, estrenant el nou Praga mentres la Bet em pren nota i en Pau treu el cap per la cuina tot dient que avui si, hi ha carpaccio.
Ànims.
Carles.
Homes (i dones) com tu, amb sensibilitat i mirada artística (en sóc testimoni), també sopàvem junts i divertits en aquest restaurant que porta per nom la capital de Txèquia! O és a l'inrevés?
Segueix, amic, aquest camí tot refundant el capitalisme, que la sensibilitat i el diner no tenen per què anar deslligats del tot.
Salut, ibroprufè i bon profit!
Publica un comentari a l'entrada