dijous 24 de abril de 2008

COL.LECTIVA SANT JORDI



Aquest vespre, a les 8, s'inaugura l'exposició col.lectiva "Sant Jordi", que sobre aquest motiu, es presenta a la Galeria Lolet Comas, de Mataró, al c/Sant Benet, cantonada Sant Joaquim. Es tracta, bàsicament, d'una sèrie de pintures i dibuixos de petit i mitjà format, sobre paper la gran majoria, encara que també hi ha alguna tela o fusta... i per tant de preus força assequibles.

Som més d'una dotzena de pintors, la majoria de Mataró, encara que també hi ha algun artista de fora, però bastant vinculat per alguna cosa o d'altra, a la ciutat.

En el meu cas concret, exposo tres papers de 50x70 (tècnica mixta: tinta xinesa, oli i llàpis). Crec que és la primera vegada en la meva vida que estaré exposant a tres llocs (quasi quatre), simultàniament: a Mataró a la Galeria Lolet Comas, a Enblanc Espai d'Art, a la Casa Arenas (un quadern de viatge) , i a Girona a la Galeria Art22, on encara hi tinc tres quadres "pendents de destinacio".

Esteu convidats a la inauguració i vernissatge. I, com sempre, la Lolet farà un sorteig sorpresa entre els assistents.

dimecres 16 de abril de 2008

KEITH HARING

K. Haring

El Centre Cultural Caixa Terrassa ofereix una altra molt bona exposició a la seva seu de Terrassa. Es tracta d’una retrospectiva de l'artista nord-americà Keith Haring. Dues-centes obres, bàsicament sobre paper, d’un dels artistes pop més importants dels anys 80.

Inspirat pels dibuixos animats i els còmics, va començar fent grafits al metro de Nova York i en d’altres llocs, cosa que li va causar problemes amb la policia, fins que el 1982, la Galeria d’Art Shafrazi li va organitzar la primera exposició individual i de seguida es va fer famós. La seva obra denunciava la violència, el racisme, l’abús del poder i les guerres. El 1986 va pintar un tros del mur de Berlín i el 1989 a Barcelona va fer el mural “Tots podem parar la Sida”, actualment desaparegut (!)

Va néixer el 1958 i va morir, víctima de la sida, el 1990.

Doncs bé, tot i la publicitat que s’ha fet d’aquesta exposició als mitjans de comunicació, està passant bastant desapercebuda. Si es fes a Londres, Berlín o Madrid segurament hi haurien cues de gent esperant pacientment per poder entrar. A Terrassa vaig estar-hi ahir, 40 minuts, completament sol gaudint de l’exposició...

Qui no te a casa seva una samarreta, un davantal, una tassa, una llibreta o un pot per posar els bolis, amb els dibuixos i icones típiques d’en Haring? En canvi, a l’hora d’anar a veure una exposició a la gent li costa molt.

I aquí no s’hi val parlar de crisi (és gratis) i tampoc “s’ha de comprar” res. Mandra, prioritats, problema cultural?

dimarts 15 de abril de 2008

MILITARS (ALGUNS, BASTANTS...)

(Avui)




No sóc votant del PSC, ni Carme Chacón és cap referent per a mi. Sóc independentista per reacció primer, i per reflexió, posteriorment. Per tant, el meu perfil polític és bastant diferent al de la recent anomenada ministra de Defensa, tan criticada per la caverna casposa mediàtica i els militars (alguns, bastants...).

Però, tot i que la política espanyola em deixa bastant indiferent, m’agradat aquest nomenament. Entre d’altres coses perquè les dones, en general, ens comprenguin una mica millor als homes que, a principis dels '70 vàrem fer la mili obligatòria, servint a la “pàtria” . Entenguin el perquè de totes aquelles batalletes que explicàvem en els sopars d’amics, en companyia de les nostres amigues, núvies, companyes o mullers i que tant les avorria.

L’Associació de Militars Espanyols (AME) (alguns militars, bastants...) han declarat de seguida que el recanvi de José Antonio Alonso per Carme Chacón és un error perquè la dirigent del PSC és “pacifista, catalanista, federalista i té milifòbia”. Encara han dit més bestieses, per exemple, sobre el seu embaràs.

Doncs bé. Aquest perfil és els dels militars (alguns, bastants) d’ara i sobre tot de fa 35 anys (quan vaig fer de militar per a Espanya, de gratis): bel·licistes, anticatalans, centralistes i "ardorguerrero", a més de masclistes viscerals. Aquesta gent em van fer independentista (fins als 20 anys em sentia espanyol, que ja és dir). Però a la mili vaig caure del cavall (figuradament, doncs feia la mili a Alta Muntanya, amb mules) i em vaig donar compte de la realitat espanyola: jo, per a ells, era un “polaco, cara tonto y gafas”. O sigui català, no feia cara d’analfabet i portava ulleres....

Davant del panorama que se’m presentava per més d’un any vista, vaig patir una úlcera d’estómac (jo no, però el meu cos deu ser savi) que en va fer ingressar a l’Hospital Militar de Osca. Allà vaig tenir la “sort” de que el Coronel Mèdic em va fer el seu camàlic, secretari, professor de tenis i dibuixant per a les seves dispositives en conferències de metges. Es portava força bé, i quan anàvem a jugar a tenis em presentava en el seu cercle (metges, militars, bisbes i pijos de Saragossa) així: “Este es Pedro, es catalán pero es buen chico...”

Doncs més o menys com ara li passa a la ministra. Els militars (alguns, bastants...) són així de progressistes i cultes.

Per cert, el secretari general de l’AME es diu José Maria Pairet. M’imagino, pel cognom, que els seus avantpassats eren catalans. Ja se sap que els conversos són els més integristes.

dimarts 8 de abril de 2008

ART22 GALERIA




El divendres 28 de març vàrem inaugurar a Art22 Galeria, de Girona, la meva darrera exposició individual. Tenint en compte com està el moment econòmic i cultural d'aquest petit país, l'assistència d'unes cinquanta persones al vernissatge és d'agraïr. I més , considerant que a la galeria del "costat" també s'inaugurava una exposició amb la presència d'un amic del pintor. Era en Joan Manuel Serrat, en viu i en directe. I clar, el 99% de gent que va a les galeries d'art, aquell dia va preferir prendre el corresponent cava i les pastetes a prop del famós cantautor.

Comentar que hem prorrogat l'exposició fins el 12, doncs en principi s'acabava el 10 d'abril. Però, com que ha agradat força, així ho hem decidit de comú acord entre els galeristes i un servidor.

I com que desgraciadament ja no tinc àvies, ja ho dic jo mateix. El crític d'art Josep Ll. Ponce, que em va fer la presentació, va pronunciar la frase més exagerada, i més afavoridora de l'autoestima que mai s'ha dit de la meva pintura: "...un impacte demolidor (el meu tipus d'art)... ja que originava un important procés de renovació i revifament de la història pictòrica catalana...".

Per cert. Aquesta vegada he notat, una miqueta, que no sóc un "MTV", ni pota negra, ni soci de cap patúm, pessebre, bàndol o d'altres clubs locals públics o privats per l'estil... Encara sort que la televisió i la radio de Mataró no ho han tingut en consideració i m'han tractat com un "matarodetotalavida". Ésser lliure i anar per lliure comporta aquestes coses. Visca l'art i la independència...!

dilluns 7 de abril de 2008

GRAFIT (i VII)

Pere-Màrtir
Acabo la sèrie grafitera amb aquesta obra: la trobo molt representativa de Roma (gat sobre suport vell de color siena). Recordem que els gats són molt ben vistos i millor tractats a aquella ciutat (la qual cosa demostra una vegada més la sensibilitat romana). A més, casualment, és el meu animal preferit...
I per acabar-ho de rematar, aquesta mena de D. O. -denominació d'origen- picant l'ullet, com invitant a passar-ho bé.
En aquest grafit hi trobo el toc dels artistes que més m'han influït: els dibuixants de còmics.

dimecres 2 de abril de 2008

GRAFIT (VI)

Pere-Màrtir
En aquest grafit crec que el mèrit real està en haver triat un indret tan interessant: bell i vell.
La paret pintada amb aquesta mena de siena, les marques dels temps i les flors que hi penjen fan que sigui un suport preciós. Només cal la signatura gestual de l'artista, per confirmar que ell va veure i detectar un racó de món per creure en l'art.
Comparable amb qualsevol pintura rupestre. És el típic "jo vaig ser-hi", però amb gust...