dilluns, 15 de desembre de 2008

TANT x TANT



Acostumo a comprar els diaris (principalment L’Avui, La Vanguardia i El País) en funció dels suplements culturals, el tractament del Barça i d’algun escrit concret com, per exemple, el quinzenal “Tant x Tant” d’en Modest Guinjoan i en Josep Maria Llaurador, a l’Avui del dilluns.


D'articles i opinions d’economia n’estic fart. Quan semblava que anava tot bé, tot eren lloances (Espanya vuitena economia mundial, els millors bancs del món, borsa fantàstica, tots nedàvem en l’abundància, el consumisme gratificant, etc.). Ara, tots els economistes i opinadors escriuen el contrari i en saben molt: a tiro passat és molt fàcil. Vaja experts!


En canvi, “Tant x Tant”, sempre ha parlat clar i català. Normalment amb un toc d’humor i ironia, però clarividents com una mala cosa. En quatre ratlles (no calen pàgines senceres per dir segons què), posen el dit a la nafra i on calgui.


Recomanable per a gent pràctica, independent i, si cal, independentista. Si mai Catalunya arriba a ser independent, ho serà probablement per la via econòmica: quan els no-independentistes superin el síndrome d’Estocolm (branca monetària), obrin els ulls i es mirin les butxaques...

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Molta raó tens en això dels diaris. No mereixen massa credibilitat, i molt menys en economia o el política.
Gràcies pel consell, compraré l'Avui dels dilluns per llegir el tant x tant.
També m'agrada el suplement de llibres en català que publica El País els dijous, en canvi, ja ho veus, pel Barça, fatal: el diumenge no deia RES del gran clàssic del dia anterior!!!
Vaja diaris...

Rosa Isabel

Pere-Màrtir ha dit...

Ai, això dels diaris. Passa com les radios i les teles: no em crec res...

Per cert, recorda que el TantxTant de l'Avui es quinzenal.