("Bosc cremat" PM.Brasó, 2007. Tècnica digital)
A risc de ser declarat insípid, avorrit, anticonstitucional, anti festes majors i menors, anti revetlles, anti pirotècnic, anti mediterràniament i anti sorolls en general, declaro la meva aversió, odi i mania persecutòria a totes aquestes coses i més que, seguidament, passo a comentar molt amablement.
Com ja he dit algunes vegades, tot i que sóc culer-culer, m'emprenya que el Barça guanyi títols només pel soroll de clàxons i crits d'uns quants exaltats que no tenen res a fer després del partit i han de sortir al carrer a molestar. Amb la gràcia que té veure, per la tele, la repetició dels gols i les entrevistes trenta quatre vegades seguides.
També odio el dia que hi ha motos a Montmeló. Un dia abans, el mateix dia i l'endemà corren ordres de motoristes pels carrers, intentant emular les quatre criatures professionals. Ganàpies, que alguns ja anàveu en moto quan en Peter Fonda va fer la pel·lícula. Que ja feu una mica de pena.
Visc a Mataró des de fa 15 anys i no sóc "santero". Vull dir que les festes de les Santes, que duren uns deu dies, em provoquen bàsicament mal humor. És un pecat i ho confesso. Sé que amb aquesta declaració em tanco definitivament les portes per dissenyar, algun dia, el famós i controvertit Cartell de les Santes. I són 2000 eurets, eh! Però a aquestes altures de la pel·lícula ho havia de dir, encara que ja hi havien sospites. I em provoquen mal humor pel soroll after hours, el gamberrisme, l'incivisme i la brutícia que superen amb escreix la qualitat d'algun acte cultural i/o lúdic molt concret i puntual. Per cert: a Mataró hi ha alguna Juliana o Semproniana menor de 80 anys?
Tampoc em barrufen les processons i rues religioses, laiques o folklòriques. Declaro la guerra, incruenta -sóc antibel·licista- a tots i cadascun dels vehicles municipals: autobusos, camions d'escombraries, petits vehicles aspiradors i netejadors, etc. Els vull tots elèctrics o amb pedals i que treballin en hores normals per no molestar el descans dels veïns. També a serres i martells elèctrics, excavadores, grues i andròmines decibèliques, encara que celebro que la bombolla, un cop rebentada, torni a inflar-se. A bars i restaurants que no adverteixen a la clientela que a la una de la matinada no es poden quedar davant de la porta foten crits. Declaro la guerra a les festes i festetes de tot tipus que setmanalment es fan a la Plaça Santa Anna, verbigràcia: salts de perxa, voltetes amb mini tren, musiques enllaunades i algunes sense enllaunar -la de baixa qualitat- a tot drap i amb barra cervesera inclosa i una trentena més d'actes que ara no tinc ganes de relacionar. Només salvo, per motius obvis, la Diada de Sant Jordi, Castellers, Sardanes i la Fira de Nadal -aquí demanaria, si pot ser, menys "villancicus" de l'època de la tele en blanc i negre- i les coses de caire gastronòmic.També odio patins, patinets i maletes de rodes. El tema gos no el toco per respecte al meu. Ah, tampoc m'agraden les festes del cel: sí, això que a Barcelona s'han tret de sobre i Mataró ha "comprat", dels avions de guerra espanyols i/o francesos que fan virgueries davant de la platja, contaminant acústicament i cremant benzina a dojo. Es veu que deixen moltes peles a la ciutat (sic).
Suposo que aquesta declaració sincera, oberta i "provocandi" em pot comportar l'exili. Cap problema, tornaré a Vilassar de Mar, tot i que vaig marxar per culpa de les revetlles de Sant Joan -allà és festa major- abans de la crisi, quan la gent tirava quantitats industrials de coets, bengales i tota mena d'artefactes sorollosos durant hores i hores, talment com a les guerres. I que em perdonin les amigues pirotècniques penja ases que hi tinc. De fet, va deixar d'interessar-me la Festa Major de Sant Joan quan van prohibir les pedres fogueres. Eren les úniques coses amb pólvora que m'agradaven. I quan a l'envelat van deixar d'actuar les orquestres Amoga i Florida, em va tirar més la Sala Negra de l'Ateneu amb els Lone Star, Los Salvajes, Los Sirex, Los Mustang i els autòctons Murex, fins a no agradar-me ja res de la Festa Major.
Resumint: a les properes municipals prometo votar aquell partit que, en el seu programa, em faci cas en al menys un 51% de les meves fòbies. Siguin dretes, esquerres, centristes, federalistes, unionistes o independentistes. Uf, ara sí que m'he passat!
