Hola, Ricky:
Ja he arribat de
Prada, on he estat 3 dies envoltat de gent de totes edats. Molt jovent, gent de mitjana edat i de més gran.
Et volia contestar una mica més extensament els teus comentaris, els quals agraeixo, doncs por això vaig fer aquest Blog, anomenat “Animus Provocandi”, on hi aboco pensaments i opinions “dits siguin sense ànim de provocar, o si...”. Em sembla que el títol i el subtítol son bastant clarificadors de com sóc jo, o si més no del què vull escriure en el meu Blog.
En genèric, abans de tot dir-te que en cap moment tracto el jovent “d’inútil i d’ignorant” com dius . En tot cas, el que penso, és que d’aquests n’hi ha de totes les edats.
Però anem a pams:
1.- M’alegra que també estiguis en contra del maltractament d’animals.
2.- Jo també penso (i ja ho pensava als 21 anys) que córrer davant un “bitxo” sembla una bogeria.
3.- Suposes bé: he estat jove. Físicament i mental. I encara m’hi sento, tot i que ja no tinc la mateixa forma física que fa uns anys.
4.- També estic d’acord en què conduir és un risc. Però, avui dia, és quasi be imprescindible a diferencia de córrer davant un “bitxo”. Pressuposes que fumo porros. D’entrada dir-te que no soc ni fumador de tabac. Ara, em puc fumar un porro sense problemes avui i no fumar-ne més fins d’aquí a 5 anys.
Quant a córrer davant la policia, si que es una activitat de risc, sobre tot quan jo hi corria amb 15 anys: davant els “grisos”, en una època de dictadura (saps el que representa això per un jove?). Ara potser es fa per diversió, gamberrisme i alguna què altre reivindicació (poques, pel meu gust).
5.- Dius que no vingui amb “tonteries, que pateixo molt la vida”. Suposo que la pateixo igual que molta gent, però més que res intento gaudir-la. Sobre tot des que em vaig adonar, ja fa anys, que estava molt atrapat pel “sistema” i vaig decidir sortir-ne (no anar-hi en contra, senzillament sortir-ne en la mesura de les meves possibilitats).
6.- M’expliques tot això dels
San Fermines: “pluridiversitat, gent que no te diners i dorm al carrer, sense dutxar-se ni canviar-se la roba, no es poden pagar unes copes i han de tirar de
botellón” i no trobes malament “marxar el cap de setmana amb amics de festa per evadir penes i viure la vida...” Uf! Vols dir que no sou vosaltres (tu i els teus amics) que “patiu massa la vida”... En fi, si així evadiu les penes, contra gustos...
7.- Dius “si jo sóc tan cívic, tan culte i tan ben ensenyat com intento vendre haurà estat a base d’anys i vivències personals”. Efectivament ningú neix ensenyat i es va aprenent al llarg dels anys. En canvi el civisme crec que amb 13 o 14 anys ja saps el que és. O no?. I “tan culte”: home gràcies. Vaig estudiar només fins els 16 anys, però la meva petita cultura és d’aquella que deia en l’escrit sobre “Gastronomia”: no s’aprèn estudiant. S’aprèn amb esperit jove, inquiet, curiós i sensible. I no l’intento vendre , en tot cas transmetre-la o contagiar-la. Vendre només ho intento amb els meus quadres, doncs d’això visc. I t’asseguro que no és gens fàcil!
8.- Em poso el teu lloc: “el d’una persona jove amb ganes de viure, tant si és ric com si és pobre” i “que intenti recordar el que jo feia quan tenia la teva edat”. M’hi poso perquè encara em passa el mateix que quan era jove: tinc ganes de viure!
9.- Aquest punt ja és del tema gastronòmic. Aquí t’haig de dir exactament el mateix: quan vaig a sopar vull passar-m’ho bé i que el preu no sigui excessiu. El que no m’és igual és el que mengi. M’agrada saber el que menjo, com és, d’on és , com està fet, etc. Curiositat, inquietud, sensibilitat. Cultura?.
No fotis, Ricky... no soleu anar a restaurants on tinguin
carpaccio? que avui dia el pots comprar a qualsevol súper. No és cap cosa rara!
10.- “La gent menja coses poc elaborades”. Segur? A casa teva qui cuina? Pensa que una bona truita de patates i ceba, unes bones croquetes o un bons canelons, porten feina, dedicació i elaboració. El que passa és que quasi sempre això ho fan les mares i potser no ho valorem prou...i sembla que sigui bufar i fer ampolles.
Bé Ricky, amic, t’asseguro que no tinc visió negativa de la vida i del futur. Crec que tinc visió critica. Encara que m’equivoqui moltes vegades... Tot el que et dic és de bon rotllo. No et sàpiga greu, sóc conscient de que potser m’he passat un pèl contestant els teus punts de vista, que respecto, tot hi que algun no el comparteixo del tot.
Per cert, això de la
Whopper és l’hamburguesa aquella tan calòrica, no? I quan a fer una integral: estem parlant de matemàtiques, informàtica o d’una barra de pa?
