RODALIES RENFE

("L'últim tren de Mataró. PM.Brasó, 2010)


De vegades tinc una mica de mala consciencia per no utilitzar prou el transport públic. Des de que tinc carnet de conduir, i d'això ja fa 45 anys, quan haig d'anar a Barcelona quasi sempre ho faig amb el meu cotxe. Per feina (quan treballava per compte d'altri), metges, oci, gastronomia, etc. De jove, quan anava a la universitat havia fet servir molt el tren, el metro i l'autobús, que consti.

Darrerament, com que em faig gran no m'agrada tant conduir, m'atabala el tràfic, els "fernandoalonso", buscar aparcament, etc., vaig més sovint amb tren. En general no tinc gaires problemes, tot i els mal educats que posen els peus sobre els seients, la gentada acumulada, la pudor de suat, etc. i vaig a la meva, llegint o badant. És força pràctic, Mataró-Barcelona, Pça. Catalunya i anar fent.

Però algunes vegades, si penso massa i malament veig l'aspecte polític, negatiu i dependent de formar part de l'Estat Espanyol. Rodalies: Mataró-Barcelona vs. AVE: Botijo de Arriba-Algarrobo del Rey Pantunflo, per exemple.

Ahir mateix, com que al matí havia d'anar a l'oculista i després de que et posin gotes no pots agafar el cotxe durant una bona estona, vaig anar amb tren. Però mala sort, era divendres i de 13h a 15h, a l'hora de tornar, hi havia vaga i al vespre també. Espavilant-me molt vaig poder agafar el de la una menys deu.

Mil milions de persones vàrem pujar al tren. Sense poder seure, com sardines, però contents d'haver pogut arreplegar el darrer tren que no estava de legitima vaga. Al cap de cinc minuts tothom suava com condemnats. No funcionava l'aire condicionat! Quan ja estàvem prop del Masnou, un empleat de Renfe, llarg i prim, amb americana blava, que semblava tret dels Monty Python va començar a remenar uns armaris, mirant i remirant. Li vaig dir que ja només faltava que ens gasegessin. Em va mirar estrany, amb cara entre mala llet i no entendrem i em va contestar: "pues en los otros vagones si funciona el aire acondicionado". Immediatament vaig anar a l'altre vagó i efectivament vaig acabar el viatge molt bé, des de Vilassar de Mar fins a Mataró, agraït, fresc i assegut, durant els darrers tres minuts.

Que maco això de pertànyer a Espanya. Tot són avantatges!