dimecres, 3 de juny del 2015

CRISTIANO RONALDO O L'EXEMPLE DEL "SEÑORIO" DEL REAL MADRID



(Foto: Daily Mail Celebrity)


Vagi per endavant que considero Cristiano Ronaldo com un molt bon jugador de futbol. Fort, ràpid, bon regateig, gran rematador i gran xutador de faltes... i penals. Un golejador nat. I un dropo nat, també.

És del tipus de jugador que tots el que hem jugat a aquest esport d'equip no podíem suportar: xulo, cregut, narcisista, malhumorat, fantasma, individualista, bronques. Ell va dir que la gent el xiulava perquè era "guapo, rico y bueno". Podria ser. No tothom es tan guapo (sic), ric (aquí li dono tota la raó) i bo (es referia a bon jugador, no bona persona). Però xiular-lo per això no ho acabo de veure. Veig més el que deia abans: xulesc, fantasma, individualista, etc. El que passa que si el tens al teu equip t'assegures unes quantes victòries gràcies a la seva qualitat futbolística i l'aguantes com pots.

Ja ha fet unes quantes demostracions de senyoriu. Aquest senyoriu que tant agrada predicar a Madrid, concretament al Real Madrid. Des d'enfadar-se amb algun company perquè li ha "pres" un gol a fotre-li una cossa també amb un company pensant que li està etzibant a un jugador contrari. Trepitjades, cosses, cops de colze i tota mena de porcades. Celebracions com un torero quan fa un gol, encara que no serveixi per a res. Avantposar l'èxit individual al col·lectiu, etc.

Fins i tot, el seu company Pepe (que, per cert, des que no te en Mourinho d'entrenador ha passat d'australopithecus guarrindongus a australopithecus a seques) el va haver d'avisar l'altre dia, després de fer un gol i celebrar-lo, ell sol, com una folklòrica, que acabaven de perdre la Lliga i no calia que fes el numerat.

Ara l'han pillat pixant a la glamurosa ciutat de Saint Tropez, sortint d'una famosa discoteca. Entremig de contenidors d'escombraries com un pobre indigent, un borratxo o un prostàtic veterà. Que no és el seu cas, que jo sàpiga. Parlant de l'aparell urinari, ara m'ha vingut al cap aquella escultura que li van fer l'any passat a la seva Madeira natal, de tres metres i mig, exhibint un paquet molt voluminós, cosa que li va encantar. Clar, s'entén que amb semblant trompa, quan agafa una ídem ha de buidar-la qual manguera de rec de parcs i jardins, estigui on estigui i amb urgència.

I per acabar, recordem el seu crit d'orangutan (perdoneu orangutans per aquest comparació odiosa) quan va rebre la darrera Pilota d'Or. Tot un exemple d'educació i cultura. Tot un exemple pels infants que comencen a jugar a futbol o a d'altres esports d'equip. Tot un exemple del "señorio" que tant publicita el Real Madrid i el seu president Florentino Pérez -alies Castor- vaja un altre senyor, oi Ancelotti?