Davant de la casa de la seva estimada, l'artista grafiter (en aquest cas, tot un poeta visual), ha pintat una frase curta i concisa, dirigida directament al cor. Un romàntic. Blanc i negre, punts suspensius, una mena de logo i la signatura. Tot una declaració. Més clar, l'aigua.
Visca l'art. Visca l'amor!
3 comentaris:
Està clar que el bon home volia que el seu missatge destaqués, per tant fos llegit: sobre una paret aparentmen gris crea un marc intensament negre que contenen unes lletres blanques i gruixudes.
Els punts suspensius ens fan veure que la seva declaració no s'acaba aquí.
El marc està ben traçat, es veu que tenia intenció de fer bé les coses.
No es veu ben bé que es això de color rosa, però serveix molt bé de contrast, sigui el que sigui (pintura? objecte?).
Rosa Isabel
Afegit:
Ara me n'adono que el que hi ha al dessota és un cotxe vermell destenyit, en el parabrises del qual s'hi reflexen els grafits, casualment aparcat allà, li serveix de contrast.
Rosa Isabel
Hola, Rosa Isabel:
Efectivament, el que hi ha a sota és un cotxe aparcat. Vaig voler fer la foto així. pel contrast precisament. Ets bona observadora i trobo que fas unes "lectures" dels grafits molt interessants!
Salut.
Publica un comentari a l'entrada