... D'escriure un poema. Va per vosaltres, estetes, puritans de la coherència, integristes de la veritat absoluta, xamans, caçadors d'ànimes erràtiques i/o amants del vers surreal o no:
EN QUICO
Cada cop que em queixo
crec que la cago.
Cony quina casualitat
que tu també quedis
com un cromo
com
qui
cau
d’un cotxe!
Que passa, carai?
Com quedem?
Qui
cal
que
cuiti cada cop
que
en Quico es cola,
ensuma coca
o copsa
que ja
no li calem?
Què, Monegal-bis, com t'ha quedat el body?... Espero que em tornis a incloure als 40 prinsipales
dimecres, 26 de setembre del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Hola Pere,
M'encanta que siguis un provocador, i també m'agrada que ens expliquis les teves experiències vitals. Tot forma part de la teva personalitat, i complexitat.
Jo, en tema de poesia, molt peix. Son una romàntica empedernida, però mira que em costa la poesia, i aquest poema, es més aviat una "crida" a "faig el que vull".
Penso que has caigut en la "trampa" del sr. crític de blogs, i t'has encès, no de "passssión" sinó de "mala llet".
No ni facis cas, que l'important es que se't llegeixi i no un "top ten"
Pere, sigues tu mateix, explica el que vulguis, el que pensis o el que sentis en el moment que escriguis, com si pintessis un dels teus quadres.
Petonets, molts i sis plau, EXPLICA QUE VA PASSAR A ISLANDIA!!!
P.S. Gràcies pel teu comentari a Cròniques. Em va agradar el teu quadre. Ja veus que en general la Sant LLuc fluixa, així que vaig destacar lo millor
Hola, Marta:
No et preocupis que seguiré explicant les meves aventures... Properament toca el post dedicat a Islàndia.
I quant al "Crític de Blogs" no passa res: el tinc localitzat i m'he quedat amb la seva cara (je, je!). De fet no m'empipa gens això, em diverteix!
Pel que fa a la Sant Lluc d'aquest any: si, fluixa. I veig que alguns artistes "professionals" de Mataró han passat del tema...
Publica un comentari a l'entrada