LLANÇAR-SE AL "VUIT"

"Les aventures del Barret Peret" (Pere-Màrtir Brasó. 2010)

El Barret Peret és, entre d’altres coses, un barret metafísic. És actor o observador d’una sèrie de situacions reals o imaginades que tracta d’explicar-les en clau irònica. Però no en dóna gaires d’explicacions, potser perquè no en tenen o no calen.

Avui es llença al vuit (o és al buit?). I és que d’aquí justament vuit setmanes, el Barret Peret serà protagonista d’un tipus d’esdeveniment...metafísic, també?
Ja us ho dirà quan toqui. De moment anirà donant pistes.

PILOTES (D'OR)

Els sectors mediàtics espanyols més radicals estan molt enfadats perquè a Messi li han donat la Pilota d’Or. “¿Què tiene que hacer el fútbol español para ganar el balón de Oro?”, clamen.

En canvi, és curiós, no es queixen pas del premi al millor entrenador concedit al “seu” Mourinho, en detriment del “fútbol español”: Del Bosque o Guardiola (us imagineu les reaccions si en Pep hagués estat l’escollit? Només els hi faltava que a Zuric pronuncies aquelles quatre paraules en català...)

Es veu que tampoc valoren que en l’onze ideal hi ha sis jugadors del Barça i dos del Madrid. Això, per a ells, no és un reconeixement al “fútbol español”. Potser és que hi ha masses catalans en aquest equip?

En el fons, el de sempre: l’enveja els corrou. No poden suportar que tres jugadors del Barça, fets a la pedrera, siguin els millors del món i han de trobar tot tipus de pegues per desacreditar el premi.

I una altra cosa: tingueu per segur que si hagués guanyat en Xavi també haguessin discrepat. Això d’embolicar-se amb la senyera quan va guanyar el Mundial amb la selecció espanyola ho tenen entravessat. Només Iniesta els fa el pes (i com a mal menor) en ser el menys sospitós de ja sabeu què...


(Nota: la caricatura d’en Luís Suárez la vaig fer el 1961, quan el jugador ja havia fitxat per l’Inter, un any després de guanyar la Pilota d’Or amb el Barça, no recordo si copiada del Lean o El Mundo Deportivo, revistes que en van servir molt en el meu aprenentatge artístic)

BOSCOS (II)

"El dia que en Picasso em va trucar". 2008. Pere-Màrtir Brasó. Tècnica mixta s/tela, 100x100 cm.




EL DIA QUE EM VA TRUCAR PICASSO...

d’un quadre del pintor extemporani Pere-Màrtir Brasó

Les cròniques escrites certifiquen
que la centraleta telefònica
de Vilassar de Mar
va interrompre el seu servei
una nit d’hivern del 68
per culpa d’un tall de llum,
molt freqüent en aquella època.

Aquella nit, però, és va tallar la connexió
poc després que l’Angelina,
la telefonista de tota la vida,
pitgés el 308 per desviar una trucada
que venia de París.


Poema d’Enric Umbert, inclòs en el llibre Boscos (Ed. del Salobre), II Premi Miquel Costa Llobera per a poetes inèdits 2010.

FA DIES QUE NO DIC RES

("Primer gest". Pere-Màrtir Brasó. 2010)

Abans d'ahir em vaig trobar un amic que feia temps que no veia. “Com és que no escrius res al Animus des de fa dies? Si escrius més sovint al menys sé que estàs bé...”. Com es nota que no tens "feisbuc" -li vaig respondre- per allà ja veuries que, més o menys, vaig piulant.

Avui, però, he pensat que tenia raó. Hi ha gent que no està apuntada al facebook (i en conec un que, a més, no té mòbil!) i es mereix que de tant en tant li digui quelcom mitjançant aquest Blog. Passa, però, que com que no tinc massa cosa a dir, només deixo penjada aquesta pintura recent que ja ho diu tot. O no.