GLIESE 581G

(Pere-Màrtir Brasó. 1989)

Per fi! Avui s’ha confirmat l’existència d’un planeta capaç d’albergar-hi vida (apart de la Terra) tal com nosaltres la coneixem. Es diu Gliese 581G o alguna cosa així. Està fora del Sistema Solar, molt lluny d’aquí. Ara mateix no em feu dir a quants milions d’anys llum, però la qüestió que no ho tenim fàcil per anar-hi a fer un cop d’ull.

Jo ja ho sabia. No per llest ni intel·ligent, sinó per experiència pròpia: ja fa anys que vaig ser abduït per un objecte volador no identificat i vaig tenir coneixement de l’existència d’altres essers. El que no us puc confirmar és si eren gliesians o d’un altre lloc, però pel cas és el mateix: quasi ningú no s’ho creu. Ja ho vaig comentar en el flyer (ara és diu així, oi?) de l’exposició “Jo vaig ser-hi (V.O.)” que vaig fer el 2008 al Enblanc Espai d’Art de Mataró i ni cas. Tothom em va preguntar per en James Brown, en Picasso, els submarins o les plataformes petrolíferes però del tema dels extraterrestres res de res. Sembla tabú. Doncs au, aquí teniu un quadre d’un d’aquests essers amb el qual vaig fer-hi una bona amistat.

És un oli sobre tela de 65x54 cm, del 1989. El venc per 6 piturrifus (és la seva moneda) que més o menys són uns 600 euros nostres.

"D'ARENYS DE MUNT AL CEL"

En Josep Manel Ximenis acaba de publicar el llibre D’Arenys de Munt al cel. L’inici de les consultes independentistes. (CIM Edicions), amb pròleg de Jordi Bilbeny, filòleg i historiador.

És la crònica, en primera persona, d’uns fets què van tenir lloc el 2009 però que portaven gestant-se des de feia temps. I dic en primera persona perquè en Ximenis en va ser l’artífex, encara que després s’hi hagi apuntat molta gent, alguns de bona fe i d’altres intentant apropiar-se’n de l’èxit d’una de les iniciatives sobiranistes, sorgides de la societat civil, més importants de la història de Catalunya.

Sóc amic d’en Josep Manel des de fa molts anys i puc dir que és un home treballador, crític i intel·ligent. Virtuts que li han servit per tirar endavant una iniciativa que, a priori, semblava local i pintoresca però que ha acabat resultant de gran importància pel moviment independentista català.

El llibre, escrit com un relat cronològic, és interessant i proper. El llenguatge, fàcil d’entendre, i un ritme àgil fan d’aquesta crònica un document de recomanada lectura per a totes aquelles persones interessades, d’una manera o d’altre, en l’esmentat moviment.