Com alguns dels que seguiu l’Animus Provocandi sabeu, aquest Sant Jordi vaig fer la portada del suplement cultural en català, del diari ABC.
Pels que a més de llegir-me em coneixeu, sabeu que no sóc gaire sospitós de haver-me passat a segons quina premsa i menys a segons quines tendències politiques.
No ho escric pas com a justificació (a hores d’ara no justifico res del que faig, encara que jo mateix no n'estigui d’acord...), però per a mi no deixa de ser una mica “curiós” que després de tota una vida –personal i artística- exercint de català, catalanista i independentista (pacifista i culer, per més dades), el penúltim encàrrec que vaig rebre per fer un Sant Jordi, va ser l’abril de l988, per a la desapareguda i desconeguda revista “L’Espiell” (Portaveu de col·lectius liberals catalans).
Editada a Barcelona, el seu gerent era el mataroní Jesús Prujà i Puig. Revista de culte, al menys per a mi i quatre més i que va tenir una curta vida.
Doncs ara he rebut, d’un mitjà que mai hagués pensat, el segon encàrrec per a un Sant Jordi, més de vint anys després. I amb total llibertat artística i creativa. Reflexionem-hi, germans...
3 comentaris:
Tranquil que fas honor al nom del teu blog, jajaja, a "provocar" una mica.
Tenir principis està bé, molt gent no en te i fan veure que en tenen. Hem de saber ser tolerants i comprensius.
Pere, he llegit el teu escrit a Capgròs.... quines lletres més maques...
Felicitats!
Carles:
Avui dia crec que la gran majoria se sent provocada cada 5 minuts... Excepte uns quants, pocs, que estem una mica "p'allà"...
Joana:
Gràcies!
Publica un comentari