Finalment he anat a veure la famosa “Vicky Cristina Barcelona” de Woody Allen. He trigat una mica en anar-hi doncs no em volia deixar “contaminar” per les crítiques i comentaris dels primers dies: “postal de Barcelona, pamflet turístic, comedieta intranscendent, massa subvencionada, molt fluixa, dolenta, acceptable, divertida...” Aquestes són algunes de les opinions que he sentit i llegit.
Abans de donar la meva opinió haig de declarar-me fan de Woody Allen des de sempre, tot i reconeixent-li alts i baixos (com a tot creador) i que darrerament fluixeja una mica. També m’agrada molt Scarlett Johansson (no solament pel seu atractiu físic). A Javier Bardem li he vist papers molt bons i la Penélope Cruz m’agrada força quan més “almodovariana” és.
Quant a la pel·lícula ho dic ras i curt: és un nyap quasi insuportable. A mig camí entre comèdia picant, documental turístic antiquat, pseudoporno dolent (d’aquells que hi ha "guió" incorporat...), acaba sent un drama còmic que no fa ni riure, ni plorar, ni erotitzar ni fer venir ganes de passejar per Barcelona. Ni per Oviedo...
Un veu en off que ens explica obvietats, un guió absurd, una banda sonora inadequada, moltes escenes i detalls posats amb calçador i uns actors que actuen de pena, mal dirigits i més desubicats que l’Acebes fent els Pastorets d’en Folch i Torres, acaben conformant aquesta mena de presa de pèl.
Només a partir de l’entrada en escena, a mitja pel·lícula, de la Penélope, el nivell general passa d’horrible a dolent. És l’única que treballa amb certa credibilitat.
Resumint: a mi aquesta pel·lícula m’ha fet vergonya aliena.
7 comentaris:
Una pel.lícula amb tants tòpics (entre els quals el del famós "latin lover"), que no sembla feta per en Woody Allen.
Salut!
Rosa Isabel
I tan tòpics: aquest "latin lover" a més és pintor (desvergonyit, bohemi, "lligón" i totes les etiquetes que es coloquen quan es parla d'un artista)... Ai, senyor!
Homeeeeeee!, ja era hora que trobés alguna persona que opinés més o menys com jo. Em pensava que era una mica "sacrilegi" en segons quins llocs i fòrums no fer reverències a uns quants directors consegrats que, tot el que fan, s'ha de considerar bonísssssssim. Quin pes m'has tret de sobre, Pere-Màrtir, ja em pensava que m'havia tornat raro. Salut i independència company!
Anònim:
Ja veus que estem d'acord en diverses coses, entre elles el "Salut i independència" per exemple...
A mi tampoc em va acabar de convencer, i crec que malgrat diguis que no et "volies contaminar" d'altres opinions, era força difícil, crec que han parlat tant que "ser objectiu" al veure-la ja era un repte.
El principi: no el vaig veure, amb qui anava es va deixar les entrades.
El final: no el vaig "entendre".
Hola, Carles:
Tens raó, era dificil no estar "contaminat" per tantes opinions i crítiques. Per això, més aviat, en ser admirador de Woody Allen, hi anava predisposat a portar la contraria (com quasi sempre)i que m'agradés la pel.licula. Però no va ser així...
Els primers minuts que et vas perdre ja van ser decebedors i anunciaven el cataclisme (vaig estar a punt de marxar del cine). I el final està d'acord en tota la peli: mal resolt i absurd.
Publica un comentari