Vagi per endavant que m’agrada molt l’obra, en general, de Miquel Barceló. Des de fa molt anys que m’agraden les seves pintures “africanes” i els temes recurrents de peixos, sopes, animals, vegetals, etc. De fet, en un hipotètic i subjectiu rànquing d’artistes de tots el temps, el situaria entre el 10 o 15 primers, darrera vaques sagrades com Van Gogh, Bacon, Goya, Munch, Picasso, Tàpies, Caravaggio, Rembrandt, Toulouse-Lautrec, Turner, Miró, Nonell i un algun més.
Entre 1990 i 2000 vaig fer una sèrie “africana”, fruit de diverses estades al Sàhara (Marroc, Algèria, Egipte...) que vaig exposar en diferents llocs. En algunes de les exposicions a la galeria Cartoon de Barcelona i a Tertre de Mataró (avui desaparegudes), molts comentaris que vaig rebre anaven en el sentit de que la meva pintura era molt “barcelonina” (de Barceló). A mi, aquests comentaris, llavors m’afalagaven força. Un que era dèbil de més jove...
Una altra cosa, però, és el què es mou a l’entorn d’aquest artista. Ha passat de ser una mica salvatge, rebel i “lliure” a esdevenir el “pintor postmodern oficial” de l'Espanya oficial, “intel·lectual” i/o progressista. Mitjans de comunicació com El País i Televisión Española el recolzen molt des de quasi el principi de la seu ben guanyat prestigi. Ara però, s’han passat tres pobles en el tema de la cúpula de l'ONU a Ginebra.
Que avui dia s’hagin gastat 20 milions d’euros, entre el ministeri d’Exteriors i un grup de grans empreses espanyoles (tipus Repsol, Telefònica i La Caixa) per un encàrrec així, és com a mínim de dubtosa decència. Exteriors i Comunitats Autònomes han aportat vuit d’aquests milions, dels quals 500.000 euros de l'ala han sortit del Fons d’Ajut al Desenvolupament, tot dient que pintar una sala anomenada dels Drets Humans ja ho justifica. Ens prenen el pèl, com sempre.
Crec que amb moltíssim menys diners, Barceló (i d’altres artistes) podrien pintar aquesta cúpula amb bons resultats artístics. Fins i tot jo ho hagués fet per tres zeros menys... Prenguin nota senyors ministerials.
Però interessos, ganes d’aparador i de “prestigi” encarregant el treball a un artista famós i d'elevada cotització, pesen més que la promoció, ajut i/o projecció d’artistes no tan coneguts però igualment interessants. Com sempre i per quasi bé tot, no s’arrisca ni s’aposta per ampliar la base si no per enlairar (més) la cúspide...
4 comentaris:
Amic Provocandi,
Que val un got d’aigua al desert?
Te preu? Cotitza a l’alça o a la baixa?
Evidentment que li podem criticar a l’ONU que inverteixi 20 milions d’eurus en art i no ho faci en ajudes al tercer món.
Però vaja, aquesta quantitat, altres organitzacions, com el Barça, se la gasten cada tres mesos en el sou dels seus jugadors.
Ben pagats siguin aquest diners per una obra com aquesta.
Quan va costar, proporcionalment parlant, la Capella Sixtina, que vindria a ser una obra comparable i que, a més, se li va encarregar a un artista, ja en vida, molt reconegut.
Doncs bé, ben pagats van ser aquells ducats, perquè avui és font d’admiració i un bé perdurable.
En canvi, els sous dels futbolistes, potser son admirables però en cap cas perdurables.
Potser, si m’haguessis inclòs a la teva llista, t’hagués donat la raó.
Amadeo Modigliani
Amadeo: els jugadors del Barça jo no els pago un duru... En canvi aquesta cúpula si. Una petita estalactita de coloraines l'he pagat amb els meus impostos. I per tant vull més coherència en el discursos i els fets economico/morals dels nostres polítics.
Avui, i això encara no ho sabia ahir, he llegit que el meu admirat Barceló ha cobrat 6 milions d'euros i que en donarà uns quants a una ONG (si, el viejo truco...). Doncs això, estimat Amadeo, què val un got d'aigua al Desert o dels trasvassament del Roine?
Una mica rebotat si que t'he vist per no haver-te anomenat a la llista, però sàpigues que també m'agrades molt!
El pas dels temps dirà quins artistes queden i quins no...
Rosa Isabel
Per a mi Barceló ja és, des de fa temps, un artista dels que "queden" a la història de l'art. Un altre cosa és el debat econòmic del cas: és lícit, decent i/o oportuna una despesa d'aquesta magnitud, a hores d'ara?
I encara hi podríem afegir: es correspòn tal despesa amb el resultat artístic?...
Publica un comentari