Annex 1.- Cas #102
La primera escalada a un cim de Montserrat va ser documentada el 1851. Va ser el Montcau. Però es va trigar més de cent anys a superar algunes de les agulles. Hi ha parets molt dificultoses, que el 1867, en no haver-hi els avenços tècnics d’avui, encara ho feien més difícil.
Dos escaladors suïssos, van arribar, un dia de juny d’aquell any amb la dèria de pujar per una paret del Cavall Bernat. Eren joves, forts i experimentats. A Catalunya era una activitat molt minoritària, però a Suïssa ja feia anys que l’escalada formava part de la seva cultura i els seus costums.
En Pere Màrtir també va ser testimoni d’aquest fet:
“...Jo patia per ells, però semblava que tenien molta destresa... al cap d’una estona va canviar el temps. Va començar a bufar un vent molt fort i tot seguit va caure un aiguat com feia temps que no havia vist...els vaig cridar que baixessin però no em sentien... una tempesta que feia por... van quedar penjats... i cada cop era més fosc...”
“...I va passar el que em temia. Van caure tots dos al vuit des d’una alçada de més de mil metres. Déu meu!...”
“...Encara no havia tingut temps de reaccionar, quan apareixen els dos nois caminant, xops i espantats, però sans i estalvis...” “Van dormir a la cova i quan es van haver refet de l’ensurt, després d’uns glops d’aiguardent i de fumar unes herbes m’ho van explicar...”
“... Abans de picar a terra varen ser entomats per uns éssers mai vistos que deien coses inintel·ligibles. Els van fer entrar dins una màquina rodona com un plat i al moment els van fer baixar...” “...ja eren al camí on els vaig trobar...”
0 comentaris:
Publica un comentari