Annex 1.- Cas #83
Setembre de 1714. Les tropes de Felip V estan assetjant Barcelona, al final de la guerra de Successió. 40.000 soldats dels exèrcits espanyols i francesos intenten dominar una ciutat defensada per poc més de 5000 homes, sota les ordres d’Antoni Villarroel i Rafael Casanova. Més de 30.000 bombes van caure damunt la ciutat, que es defensava heroicament.
Els anglesos, que havien d’ajudar els catalans, els van trair i no van intervenir. La premsa anglesa, però, va parlar molt de l’heroïcitat de Barcelona i la traïció.
A Montserrat hi ha l’escola de cant més antiga d’Europa. És l’Escolania, fundada el segle XIII. Curiosament, aquells anys de la Guerra de Successió, tan nefastos per a Catalunya, l’Escolania estava en el seu apogeu. Alguns nens van ser traslladats al Monestir, des de Barcelona, per a refugiar-los de tanta barbàrie.
Un d’ells, en Joseph Llaurador, de pares llibreters, hi va ser enviat, amb set anys, uns dies abans del fatídic 11 de setembre. Cantava com els àngels. Només va practicar uns quants dies. Després va emmudir.
Pere Màrtir va recollir i transcriure aquest manuscrit redactat per un dels mestres de cant de l’Escolania, el pare Frederic:
“... quan el petit Joseph s’assabentà de la mort del seu pares i del seus sis germans grans va emmudir. No va plorar. Però mai més va cantar...” “...va ser a finals del mes de setembre quan les tropes invasores van castigar els civils que havien defensat la ciutat...van matar a homes, dones, vells i nens...”
“...un dia va desaparèixer. Feia dies que només caminava per la muntanya... no parlava... però va deixar escrit que marxava amb uns nous amics que volaven pel cel amb una nau lluminosa i bonica”
“Al cap de vint anys vàrem rebre una carta de Viena. El remitent era Joseph Llaurador... Ens donava molts records... Va ser molt emocionant...la darrera frase deia que era el principal tenor de l’Òpera de Viena...”
“...no tornaré a la meva estimada terra fins que aquesta no sigui lliure de l’invasor.”
I no va tornar.
0 comentaris:
Publica un comentari