dilluns 13 de octubre de 2008

CORRESPONDÈNCIA




El meu avi Duran, quan cap els setanta anys es va jubilar, es va comprar una gramàtica castellana per poder escriure sense errades als ministres, secretàris i subsecretàris de l’època. Estic parlant dels anys cinquanta i seixanta. Rebia resposta quasi sempre. A mi, ja de jovenet m’agradava escriure cartes. De més gran, una de les assignatures que vaig estudiar era la curiosa i educativa “Correspondencia mercantil”, que entre d’altres coses ensenyava a contestar les cartes rebudes, encara que fos per dir que no...

Dic això perquè veig que ara ja no s’estila això de respondre. Sobre tot des de l’auge dels correus electrònics. Suposo que, en part, deu ser degut a la quantitat dels correus “escombraria” que es reben. L’altre part deu ser per pura mala educació.

En els darrers quinze dies he enviat un sis o set mails a diversos llocs: galeries d’art de Barcelona i Madrid, alguna editorial catalana, un centre religiós molt nostrat, un parc d’atraccions, etc. Ho he fet amb educació i cortesia. A hores d’ara no he rebut la més mínima resposta de cap. Encara que sigui per dir que no...




3 comentaris:

Marta ha dit...

Benvolgut i admirat Pere Màrtir,

Finalment, puc passarm per el teu blog, el qual he llegit els dos darrers capítuols del llibre dels mistoriosos fets i les teves observacions sobre el que et crida l'atenció.

Mira, això de no tenir resposta, com diría el que va ser el meu professor d'anglès "És molt comercial", que no vol dir que no se sigui mal educat, però el negoci s'ho porta.

Jo personalment, continuaria siguent ben educada, doncs sempre pots trobar algú, en aquest món de mones, que sigui persona i es posi a l'alçada.

"la cortesía no cuesta nada y lo compra todo". I jo aplico asquesta màxima.

M'han agradat els teus darrers capítols, i la veritat, no has pensat de dedicar-te a la literatura així seriosament?.

Nano, amb les teves experiències, això podria ser motiu per a presentar-se a algún concurs.

No crec que guanyessis el Ramon Llull, però home, no estaria malament combinar literatura i pintura. Totes dues arts tenen Musses.

Mira i en quan a lo del lapsus, home i perquè no podia tenir-lo l'home?. Podia tenir algun problema personal i dintre de ser professional, doncs escapar-se-li el tema. Però, bé no vaig estar a l'aguaït del tema i no puc opinar massa.

Del que si vull opinar es dels grafitti. Mira, una cosa son grafitti i l'altre GUARRADES fetes amb aerosol. I això darrer és el que abunda. Son gargots mal fotuts que embruten. Si es distingís algún dibuix, estariem davant d'una forma d'art, però veiem les parets brutes de guixades i prou. No hi ha dret. Eh que quan anem a la vella Europa l'admirem per la seva netedat?. Doncs per què no som nets aqui?.

Per què som mediterránis. I en aquest aspecte, Spain continua siguent different.

Petonets, Pere Màrtir i gràcies pels teus comentaris a Cròniques i les teves visites a Cuadernos.

Fins aviat, que em sembla que ara si que he trobat el fil

Pere-Màrtir ha dit...

Hola, Marta: gràcies per passar-te per aquest blog i pels teus comentaris. Tens força raó en el tema de la "cortesia comercial" i amb això dels grafits (encara que segueixo pensant que moltes vegades m'agrada més una façana amb "guixots" que sense). Quant el lapsus del locutor de la tele, permete'm dubtar de la bona fe del paio en qüestió i del seu equip sencer (no el de futbol, el de la seva feina...)

I això de dedicarme a la literatura seriosament ja ho faig, però no trobo cap editorial que estigui a la meva alçada (je,je!).

Petons i fins aviat.

Carles Dresaire i Gaudí ha dit...

Estic d'acord amb tu Pere-Màrtir, la gent te el "mal costum" de no contestar els e-mails, ja que encara que sigui un "ho he rebut", quedarien com uns senyors.
Després es queixen de que no hi ha comunicació.

El que jo també em queixo és que la gent escriu a la brava, sense encpaçalar, ni introducció, ni data, ni desde on escriuen...

Jo sempre encapçalo amb el lloc, la data, un bon dia, tarda, nit, i al final una salutació de despedida. com si escrigués una carta "de veritat".

El mitjà fa perdre la forma, i tots sabem que la forma és important. la gent diu que no te temps, però si que tenen temps per arreglar un possible malentés?