EL LLIBRE DELS MISTERIOSOS FETS (XVII)

Foto: I. Terradas

Estimats lectors, ara ja ho puc dir: jo sóc en Pere Màrtir Brasó i Duran. El meu besavi era, per tant, en Josep, el fill d’en Paolo Infantino. L’artista italià que va fugir de Verona i que amb el fals nom de Pietro Martire va arribar, d’amagat, a Catalunya. I que es va convertir en el pare Pere Màrtir, monjo benedictí del Monestir de Montserrat. Abans però, va deixar descendència. Va tenir un fill amb la minyona de ca l’Onofre Brasó. L’Onofre era, doncs, el pare del meu rebesavi Miquel, que va ser qui, en morir en el part la Maria, va adoptar el nadó. El meu besavi Josep!

Això explicaria, entre d’altres coses, els diversos noms de Pere Màrtir que hi ha hagut posteriorment en la meva branca familiar...

Totes aquestes reflexions en veu alta i fetes a tres bandes, l’ex-abat Gabriel M., el pare Andreu i jo mateix, van concloure definitivament en què jo era un descendent directe del pare Pere Màrtir, que va arribar a Barcelona el 1862 i desaparegué misteriosament sis anys després, tot fent d’anacoreta a la muntanya de Montserrat i dedicat absolutament al fenomen dels ovni, observats en aquest massís des de feia segles...

Per tant, sense més dilacions, el pare Andreu va aixecar una tapa de fusta que hi havia a sota una estora i en va treure un paquet molt ben embolicat. Llavors, solemnement, el meu parent Gabriel M. Brasó, ex-abat i coadjutor de l’Abadia de Montserrat em va lliurar El Llibre dels Misteriosos Fets i dels Objectes Voladors No Identificats de Montserrat. L’original. El manuscrit ple de documentació escrita i dibuixada per Paolo Infantino, ajudant i deixeble del pintor veronès Roberto Zappa.

Probablement només hi havia dues copies d’aquest llibre. Una, perduda en la immensitat de la gegantina biblioteca del Vaticà i, l’altra, a l’Agència Espacial americana NASA. Això, si és que hi va arribar.

Les instruccions, molt clares i especificades en el mateix llibre. On deia: “...aquests escrits han d’anar a mans d’un meu descendent consanguini, no impossible pas, doncs en ma atzarosa vida, m’han passat feits de tota mena...”, també deia misteriosa i clarament: “...des del moment de donació dels escrits al meu descendent, hauran de passar lo menys trenta anys per donar llum i divulgació dels mateixos. Feu això per motius de seguretat i enteniment...”

I així s’ha fet. Em van ser lliurats a finals del 1977. Em vaig casar a Montserrat el 1978 i aquell mateix any va morir Dom Gabriel M. Brasó, abans Lluís Brasó. Casualitats de la vida i casualitats genealògiques (no recordo quin filòsof va dir que no hi ha casualitats) m’han portat a ser el propietari d’una documentació fora de sèrie, que trenta anys després, he decidit publicar de manera abreujada i novel·lada, com van anar aquests fets.

Al mateix temps, en un primer annex es recullen alguns casos, escollits pel seu interès científic o humà, d’entre més d’un centenar documentats en el manuscrit. Els fets no es transcriuen literalment com figuren en el manuscrit sinó que també es relaten, en gran part, de forma novel·lada.

Finalment, en el segon annex es reprodueixen algunes de les misterioses il·lustracions fetes pel meu avantpassat.

Seguint consell dels editors i del meu advocat, i sobretot per motius de prudència, ja avanço que mai no publicaré res més relacionat amb aquest llibre ni amb aquests fets.