EL LLIBRE DELS MISTERIOSOS FETS (XV)

Som a 1977. Aquell any apareixen estudis i informacions sobre el fenomen OVNI al massís de Montserrat. Ja no és un secret que moltes persones es reuneixen allà, el dia 11 de cada mes, per observar en primera persona aquests objectes voladors.

Són aficionats, estudiosos, astrònoms, meteoròlegs o simplement curiosos que han sentit a parlar-ne o que n’han llegit alguna informació al respecte. En aquells anys, l’ufòleg Lluís Grífol ja havia documentat diversos casos d’observació de naus espacials durant els darrers anys.

Gabriel M. Brasó està malalt i torna a Catalunya. Sap que no viurà gaire més temps i vol morir al Monestir de Montserrat, on durant un any en va ser Abat i durant cinc n’havia estat abat coadjutor. Es retroba amb el pare Andreu, qui el posa al dia de les seves investigacions. Acorden una estratègia per intentar trobar un descendent directe del pare Pere Màrtir i donar-li el manuscrit original. Amb l’excusa de la seva malaltia, Gabriel M. vol reunir a Montserrat a totes les persones que duguin el cognom Brasó, Brassó, Bresó o Bressó per acomiadar-se d’ells i, a la vegada, instaurar, periòdicament, trobades familiars. El fons de la qüestió, però, és aconseguir l’arbre genealògic de les famílies per tal de trobar un descendent idoni.

Hi ha diversos intents de fer aquesta reunió a Montserrat, però al final tots resulten fallits. No hi ha manera d’ajuntar els Brasó. Per un motiu o d’altre mai fructifiquen.

Passen els mesos i l’ex-abat de Montserrat cada cop està més malalt. I encara no ha localitzat el descendent idoni.

Però, una altra casualitat -o no- fa donar un tomb inesperat i determinant a l’assumpte.
Un Brasó es vol casar l’any següent. I ho vol fer a Montserrat. El pare Andreu ho ha vist registrat en el llibre de sol·licituds. Hi ha l’anotació pel dia 11 de setembre de 1978. I es diu Pere Màrtir! Com és que es diu Pere Màrtir? No hi ha gaire gent que tingui aquest nom de pila... Quantes coincidències!

Esverat i nerviós, cosa bastant estranya en ell, el pare Andreu li ho explica al seu amic, qui, amb aquestes dades a la mà, també s’esvera. Decideixen avisar a aquest Brasó amb urgència.

- Senyor Pere Màrtir Brasó?
- Sí, digui.
- El truco de l’Abadia de Montserrat. Sóc el pare Andreu, ajudant de l’ex-abat Gabriel M. Brasó. M’ha demanat que vingui a veure’l quan abans millor. Podria fer-ho?
- L’Abat Brasó? Però jo tenia entès que era a Roma...
- Bé, fa poc ha tornat. Està molt malalt. I vol parlar amb vostè.
- Ah! Pel tema del casament?
- No, no. Vaja, també. Però li ha de dir una altra cosa que pot ser del seu interès. Vingui aviat, si us plau. He llegit al registre que no viu gaire lluny. Al Maresme...
- Sí, a Vilassar de Mar. D’acord. Demà al matí puc venir.
- Quedem a les deu?
- Molt bé. Fins demà.
- Moltes gràcies, fill...

Pere Màrtir Brasó va quedar una mica estranyat. Però no li va donar massa importància. Ell ja coneixia els intents que havia fet en Gabriel M. per reunir els Brasó i va pensar que es tractaria d’aquest assumpte, aprofitant que es volia casar allà.