Quina gràcia em fa llegir als mitjans de comunicació d’aquesta setmana que “rebrota la violència” en l’esport (concretament es refereixen al la darrera jornada de la Lliga espanyola de futbol).
Els mateixos mitjans que no fa gaires mesos passaven per alt, justificaven i fins i tot s’enorgullien de la “marea roja” triomfant. Els seguidors (alguns, uns quants) del Betis de Sevilla, del Sporting de Gijón o del Racing de Santander, que l’altre dia exhibien banderes franquistes i feien salutacions nazis no feien altra cosa que el que van fer, a tot l’Estat, els apassionats fans de la “Selección de todos”. En públic, al carrer, fins altes hores de la nit i sense masses dificultats politico-policials ... I pobre del que passes pel seu costat sense jurar bandera. Feia por comprovar, en directe, el nivell de fanatisme i violència que gasten els (alguns, uns quants) que etiqueten pejorativament i criminal, als que no pensen com ells, de nacionalistes i/o independentistes.
Per no parlar de la Copa Davis, jugada aquest cap de setmana en una plaça de toros (!) de Madrid. Feia vergonya aliena (i dic aliena cada dia amb més convicció) veure els aficionats (alguns, uns quants) al tenis, “animant” als jugadors espanyols.
Segurament això és un virus mundial. A tot arreu passen coses semblants. Però ja que a mi m’ha tocat viure en aquest Estat, em toca observar, reflexionar i criticar (ep, constructivament!), per intentar millorar-lo. És cosa de tots millorar el món, començant pel tros que tenim més proper. Quan dic proper vull dir geogràficament, perquè cada dia que passa veig que, filosòficament parlant, estic més a les antípodes d’alguns, uns quants...
4 comentaris:
Estem en una societat "democràtica" on sembla que és més dolent pensar, o tenir una idea, que actuar. La violència s'ha de condemnar sempre!!. Fa temps que dic que s'està etiquetant massa les coses, i en concret la violència (de gènere, terrorista, viaria,...) Depenent de l'etiqueta és més o menys dolenta. Tota violència és rebutjable.
En canvi el Sr Ibaretxe, proposa de parlar, i li tanquen les portes. Així segur que no farem res. El diàleg ha de ser valent, s'ha d'acceptar, s'ha de deixar parlar, s'ha d'ESCOLTAR, que en la nostra societat hi ha masses sorolls per poder escoltar.
Absolutament d'acord. Sobre tot en el tema de la proposta del Sr. Ibarretxe. Es veu que politicament resulta més rentable no dialogar i anar engendrant més violència. S'ha de negociar i pactar encara que comporti algunes renúncies. però és l'únic camí...
Que els espanyols juguin la Davis en una plaça de braus. És lícit.
Que 12 mil espanyols bramin veient-los guanyar. És lícit.
Que facin ostentació de banderes espanyoles constitucionals. És lícit.
Que el país sencer s’emborratxi d’alegria després de guanyar l’Eurocopa. És lícit.
Tantdebo jo, senyera en mà, pogués quedar-me afònic animant la selecció catalana sigui de futbol, tennis o petanca. Però aquesta, és una altra lluita.
Sentir-te orgullós del país o estat on vas néixer (néixer no, que avui no cal haver nascut per sentir-t’hi) és lícit i respectable. Ja siguin els de l’estat espanyol o els
del Congo Belga. Ja s’ho faran.
Ara bé, altra cosa és lluir simbologia de gent exterminadora o desplegar una bandera amb un ocellot mal dibuixat sense saber que segurament el teu avi, simplement per casualitat, li va tocar defensar-la i no pas enfrontar-s’hi. Sense saber si veritablement tu haguessis estat víctima i no heroi d’aquella gent.
Aquesta part de la pel•lícula és totalment reprovable i censurable (això ells ja ho feien).
Però saps que? El concurs Casteller més important de Catalunya, és fa en una plaça de braus a Tarragona?
Què? Reflexionem-hi?
Des de l’apartament de Puigcerdà tot mirant Gran Hermano a Tele 5.
Estic d'acord en que és lícit quasi bé tot del que dius que és lícit. El que ja no ho és tant és que em vulguin ficar en el mateix sac: "la selección de todos", "nuestra selección", "los nuestros", etc. Jo no puc tenir seleccions pròpies per sentir-me "orgullos", perquè aquells no em deixen tenir-la!
Quant a la plaça de toros, ja he reflexionat: el tenis ja te les instalacions, pistes i clubs per fer-hi les competicions. Els Castells s'han de fer en espais grans (plaçes i carrers, camps de fútbol o plaçes de toros) doncs no existeixen els "castellòdroms". (Mira, tu, una nova infraestructura per fer. El sector dels promotors ho podría valorar, ara que tot són plors...)
Salut!
Publica un comentari