Una de les coses que més m’agraden és anar a una llibreria y descobrir un llibre insòlit, antic, curiós i/o original. Una altra, és fer el mateix amb un disc. Ja sé que avui dia no caldria fer-ho. Per internet et pots “baixar” tota la musica que vulguis sense pagar un duro. Però, per a mi, no te cap gràcia, a menys que només contemplem l’aspecte econòmic. I de moment em resisteixo. Tothom es gasta la pasta com vol...
Doncs bé, l’altre dia vaig descobrir un CD fantàstic (i per menys de 5 €): “This is how men cry” de Marc Jordan, editat per Blue Note el 1999. No coneixia aquest músic. Cada dia veig que sóc més ignorant en tot. El vaig triar mogut per la meva intuïció, en base a la caràtula (com faig moltes vegades, em deixo portar per la part gràfica en escollir llibres, discos, vins, etc.).
El vaig endevinar de ple. Es tracta d’un disc excel·lent. Balades jazzístiques tristes i melangioses, molt urbanes i romàntiques. Però amb aquell punt canalla...
De seguida vaig consultar Sant Google: es tracta d’un autor d’uns seixanta anys, canadenc (però nascut a Nova York), que feia una bona música pop amb influencies de Dylan, Beatles i Van Morrison, i que fa uns vuit anys va fer un gir cap al jazz. Aquell jazz per escoltar en clubs petits amb bona companyia. I amb un whisky a la mà.
2 comentaris:
Hola Pere Màrtir,
Bé, acabo de llegir el darrer capítol del Llibre... No cal dir que l'església, quan es posa ferma, sap con fer-ho... això si sempre amb la paraula de Déu. I els americans, de ben segur que van quedar amb un pam de nas.
Però, aquests documents lliurats, hi deu haver-hi trampa oi?. Lo bo s'ha de quedar al monastir, i el que pertany a l'església, pertany a la humanitat, encara que estigui ben guardat.
Bé, caldrà seguir els esdeveniments.
Per cert, molt interessant el teu suggeriment jazzistic. Trobar tressors musicals, sempre és tota una satisfacció.
Petonets virtuals i fins a la propera.
Si, si, hi haurà sorpresa amb aquests documents (els originals)...
I la veritat és que si, és una satisfacció fer alguna troballa, sigui disc, llibre o un Van Gogh als Encants!
Salut!
Publica un comentari