EL LLIBRE DELS MISTERIOSOS FETS (XIII)

Pere-Màrtir

Dia 31 d’agost de 1969. El cònsol dels Estats Units a Barcelona telefona a l’Abat Cassià M. Just. Li comunica que properament rebrà la visita, al Monestir, d’una delegació científica del seu país. Concretament de l’agència espacial NASA, que està molt interessada en conèixer de primera mà aquesta magnífica muntanya... Que l’interessa quedar bé. I que els tracti al millor possible, facilitant-els-hi tot el que li demanin. En aquells moments Espanya i els EE.UU. tenien molt bones relacions a nivell de governs. El franquisme encara era ben viu i les bases nord-americanes instal·lades per tota la península. I, l’Església espanyola mirant cap a un altre lloc, fent el joc a la dictadura.

L’Abadia de Montserrat però, des de l’episodi de l’Abat Escarré, era una altra cosa. Discrepava del comportament anticatalà i dictatorial del règim i es mostrava poc receptiu amb les directrius religioses que li venien d’Espanya.

Per això, Dom Cassià va reunir urgentment els monjos de més confiança i els va comentar aquesta trucada. I els va recomanar prudència i mesura davant aquesta comitiva que, ben bé, no sabia què anava a fer a Montserrat.

El pare Andreu es va posar en guàrdia. El seu amic Gabriel M., ex-abat, ara a Roma, ja l’havia advertit per carta en clau, que la NASA anava al darrere del llibre...

I efectivament, no van passar gaires hores i ja rebien la visita dels “científics” americans. De fet, es tractava de quatre persones, més el cònsol que els acompanyava, curiosament, en cotxe no oficial. Els va rebre l’Abat i es van identificar com a funcionaris del govern nord-americà.

Més endavant es va saber que només un d’ells era científic de l’agència espacial americana. Els altres tres eren agents de la CIA.

Van estar parlant amb l’Abat durant poca estona. Primer es van mostrar amables i interessats en conèixer el Monestir. Però, de seguida, van deixar clares les seves intencions: sabien del cert que en el monestir s’hi guardava un llibre molt interessant per als investigadors dedicats als fenòmens espacials. O sigui per a ells o pels soviètics. I ells eren els amics. I els soviètics, l’enemic més dolent.

L’Abat els va comentar que sabia de l’existència d’un estudi fet pel seu predecessor, que estava guardat a la biblioteca vaticana. Però ells van insistir. Sabien de l’existència d’una còpia i la volien. Es més, exigien el seu lliurament immediat. L’Abat va quedar descol·locat, doncs ell realment no en sabia res, d’aquesta còpia.

En qüestió de moments el van amenaçar. Com aquell qui diu, de mort. En aquell punt de la “reunió”, va entrar en escena el pare Andreu, que estava situat discretament en el fons del despatx. Amb un to de veu ferm i segur i, en un anglès força acceptable, els va dir que deixessin de molestar a l’Abat Cassià. Ell coneixia l’existència d’uns documents secrets molt ben guardats i ara mateix els hi lliuraria. Però que comencessin a posar en marxa el seu vehicle i marxessin de seguida o els podria passar alguna cosa estranya, en la tornada a Barcelona. I que no era pas una amenaça, Déu me’n guardi, sinó una constatació dels fets misteriosos que passaven, des de feia centenars d’anys, en aquest indret tant especial i a certes hores...