Foto: Arxiu Brasó
Les veus van arribar al Papa Pau VI. L’Abat Brasó va ser reclamat a Roma urgentment amb l’excusa de ser elegit President de la Congregació Benedictina de Subiaco. I, el Papa li ordenà que portés el llibre al Vaticà.
Una mena d’ascens de categoria, però en realitat el que pretenia el poder eclesiàstic era eliminar qualsevol estudi que fes referència al tema ovni, doncs Pau VI no volia que els fidels s’entabanessin amb fets “paranormals” que poguessin distreure de la religió o fer repensar els dogmes cristians
Aquell mateix any 1966, doncs, l’Abat Brasó és substituït per l’Abat Cassià M. Just, qui, seguint instruccions, no fa mai més esment d’aquest tema.
Però abans de marxar a Roma, fa fer-ne una còpia fidedigna al pare Andreu, home de la seva total confiança, amb l’encàrrec de lliurar-la personalment a un descendent directe del pare Pere Màrtir.
- Estimat germà Andreu, ho heu de fer. Ja sé que sembla estrany, però he llegit amb deteniment els manuscrits i ho especifiquen clarament. En una de les darreres anotacions diu textualment: aquests escrits han d’anar a mans d’un meu descendent consanguini, no impossible pas, doncs en ma atzarosa vida, m’han passat feits de tota mena. I soc coneixedor d’haver sembrat la meva llavor a una dona jove, a cal Senyor Onofre de Collbató. Cerqueu i trobareu...
El pare Andreu es posar a treballar contra rellotge. Va fer copia de tota la documentació. D’acord amb l’abat, els originals els va guardar i amb les còpies van confegir el llibre que aniria a Roma.
Un cop al Vaticà, davant la presència del Papa, tot van ser cerimonials i paraules amables. En un moment donat però, en el sopar d’anomenament i tot felicitant-lo pel nou càrrec, el secretari de Sa Santedat li va reclamar el llibre. Mai més se’n va saber res, doncs aquest es va perdre en la immensitat dels arxius del Vaticà. Aquell mateix vespre, el Papa, amb bones paraules, li va dir també que estava assabentat d’algunes d’aquestes històries misterioses, però que no calia, pel be de la humanitat, divulgar-les. I que, fins i tot l’Agència Espacial americana NASA s’havia posat en contacte amb el Vaticà, doncs corrien certs rumors...
El primer que va fer l’intuïtiu i veterà pare Andreu, quan l’Abat Brasó va marxar, va ser fer-ne una altra còpia. I guardar-les, ben secretament, en llocs diferents.
Durant anys va anar investigant la vida del pare Pere Màrtir. Com més s’hi endinsava més el captivava la personalitat de l’italià. Però era molt difícil resseguir la seva atzarosa vida.
Va arribar fins a l’estada al mas de l’Onofre Brasó a Collbató i, consultant registres civils, arxius i documents va poder deduir que, efectivament, aquell anacoreta havia deixat descendència!
Però només sabia que aquest descendent va ser batejat com a Josep Brasó Riera, nascut el 1862. No va aconseguir més dades ni més rastre.
2 comentaris:
Hola Pere Màrtir,
Primer de tot, noi em sap greu lo del teu gat. Ja sabem lo de la llei de vida, però renoi, en segons quins circumstàncies es fa dur.
Jo tenia una cadernera. Em va viure 12 anys, i no volia sortir mai de la gàbia; era molt territorial. Però també va marxar, i em vaig fer un tip de plorar. Era un ocellet, amb prou feines 12 grams de vida, però també omplia la casa.
I respecte a aquest darrer episodi, ès tot plegat força rocambolesc, però aqui el teu avantpassat s'ha assegurat el tret. Ara bé, ens faràs saber que se n'ha fet del manuscrit original?. No ens pots deixar a mitges. El teu avantpassat es massa Pere Màrtir per això (jejeje).
Petonets virtuals i fins a la propera.
Ei, i me n'alegro que per Galicia hagi anat tot bé.
Hola, Marta, gràcies per les teves paraules. S'acaba estimant molt als animalons i costa una mica superar-ho.
Quant al manuscrit, no pateixis que ho explicaré tot (però encara hauràs d'aguantar uns quants capítols més!)
Salut,
Publica un comentari