EL LLIBRE DELS MISTERIOSOS FETS (X)

Pere-Màrtir



Van anar passant els anys i el fets. Ningú, excepte el pare Andreu, sabia de l’existència del manuscrit. Efectivament, l’havia trobat. Aquest home petit, de bon caràcter però fort i enèrgic, era tot un detectiu.

Durant anys va estar investigant tots i cada un dels prestatges, armaris, calaixos, compartiments secrets, vitrines de la biblioteca. Una tasca minuciosa que li va permetre saber, quasi de memòria, on i què hi havia en cada racó d’aquelles monumentals dependències. Només va comptar amb l’ajut d’un fidel monjo sord-mut, el pare Jaume, que era una veritable rata de biblioteca, amb una memòria i retentiva extraordinàries. I no feia preguntes...

Abans de trobar-lo però, encara van anar passant coses anormals a Montserrat. De tant en tant es comentaven fets, alguns curiosos i d’altres desgraciats, com la desaparició d’algunes persones que mai més no s’ha les trobava, ni vives ni mortes. Però quasi sempre aquestes coses s’interpretaven com a llegendes i supersticions que la gent explicava, tot posant-hi més ficció que no pas realitat.

Un dels fets excepcionals, d’una altra mena, que va succeir i que està totalment demostrat, és l’assumpte del Sant Grial i el nazis.

Resulta que Richard Wagner, el gran compositor d’òperes, va adaptar una llegenda, probablement d’origen celta, a la famosa opera Parsifal, que més o menys venia a dir que, aquell qui bevia d’un calze anomenat Graal, es tornava immortal.

D’on venia exactament aquesta llegenda, ben bé no se sap, però el cristianisme també la va fer seva. Segons sembla, en un temps remot el Sant Graal va passar de mans d’Abraham a Jacob i a Moisès. Fins i tot diuen que a la Reina de Saba i a Salomó. Va anar a parar a mans de Josep d’Arimatea i Jesucrist el va utilitzar com a calze en l’Últim Sopar.

Quan Crist era a la creu, Josep d’Arimatea, el va fer servir per recollir-hi la seva sang. Posteriorment, Sant Pere el portà a Roma i després a València. L’any 913 el domini dels moros a la península fa que el Graal viatgi d’amagat i definitivament al Sagrari del Temple de Montserrat.

El nazis, coneixedors d’ambdues llegendes, van creure que podria ser veritat i Hitler va ordenar buscar aquest calze per tot el món, però sobretot per Europa.

De fet, volien matar dos pardals d’un tret: veure si era veritat això de la immortalitat i, si hi trobaven restes de la sang de Crist, demostrar que era de raça ària.

L’octubre de 1940, mentre Hitler s’entrevistava amb Franco a Hendaia, un dels seus sinistres sequaços, Himmler, va visitar el Monestir de Montserrat, atès que tenia informació ben documentada, del fet que podria estar guardat allà.

El pare Andreu Ripol, el nostre pare Andreu, culte i amb personalitat, va ser l’encarregat de rebre la comitiva. Els va rebre amb total fredor i amb evasives constants. Els va donar llargues. No els va saludar ni a l’estil nazi, tal com li havien recomanat.