dimarts, 8 / juliol / 2008

CONTAMINACIÓ ACÚSTICA

Pere-Màrtir


En col·laboració amb la Universitat de Vik (Islàndia), he estat fent els darrers mesos un treball sobre la contaminació acústica a Mataró, més concretament entre les “avingudes” 08301 i la 08302, o sigui el bell mig de la capital capgrossa, santera i cruillacultural. Els resultats, espectaculars, seran publicats properament a les prestigioses revistes “Torracollons, sempre us queixeu de tot”” i “Decibels reunits mai seran petits”. També, la famosa directora de cinema, catalana universal, federal i plural Isabel Sorollet, estrenarà un documental basat en aquest estudi, titulat “Coses que no en fot cas ni Déu”.

Finalment, la plataforma “Xerrar x xerrar” (que aplega polítics de tots colors, tendències, estats, nacions, nacions sense estat i faccions fratricides dirigides des del centre, però units tots pel mateix objectiu, diguem-ne de no quedar-se a l’atur ) editarà un opuscle, a nivell mundial pagant tots només faltaria, tot informant dels beneficis de no fer massa soroll, votar en silenci i callar quan no et pregunten. Només serà permès un nivell acústic elevat cada cinquanta anys, quan la Roja ens uneixi a tots i a totes. També es podrà fer un xiscle cada vegada que l’euribor s’apugi lleugerament.

Doncs bé, aquí teniu un petit avançament dels resultats. Temps hi haurà per fer-ne l’anàlisi acurada i veure que tothom ha guanyat, com sempre:

- El 47% de contaminació acústica és de tasques municipals (camions de la brossa, vehicles de netejar carrers i autobusos, tots d’última generació. Visca l’I+D).
- El 18% prové de obres i reformes publiques i privades (grues, martells elèctrics, “burres”, pics, formigoneres, excavadores, càntics obrers en comissió i unió, etc.)
- El 12% de motos de petita cilindrada, tub rebentat i cervell del conductor/a de la proporció de la cilindrada esmentada.
- El 10% són cotxes fantàstics, acompanyats generalment de música clàssica, de cambra i sacra.
- El 8% de gent que surt a/de sopar o de “marxa” i que no acaben de marxar mai a les seves respectives llars, els molt plastes!
- El 4% són gossos que borden dia i nit, donat el cas que els fan els animals racionals dels seus amos.
- Un minso 1% (i sóc generós) es tracta de gemecs i sospirs dels veïns i veïnes, el dia que fan l’amor i no la guerra. Així ens va...

Nota: no s’han valorat (perquè el formatge ja suma 100) els petards, coets i d’altres artefactes que alguns tiren quan toca i quan no toca, moguts per una cosa ancestral que tots portem a dins, però que emprenya molt quan vols dormir, quan el Barça o Alemanya han perdut o quan la festa major del teu portal no t'interessa gens. I perdoneu la cosa políticament incorrecte, si n'hi ha.


2 comentaris:

Anònim ha dit...

He rigut amb aquest escrit, per bé el tema del soroll és molt seriós, hi moltes persones el pateixen. Crec que moltes persones se sentiran identificades amb les teves conclusions.
A la teva galeria de “sorollosos” ( o renovers, com diuen a Balears), i afegiria una altra espècie (l’he patida en altres temps), la dels veïns que posen la música a tot volum, a voltes durant hores, fins i tot intempestives, perque ells “estan a casa seva i fan el que volen”; curiosament no es tracta mai de música clàssica ni de música contemporània que tingui una certa qualitat, almenys no seria tan dur de passar.
En fi, que les Santes us siguin suportables (sorollosament,es clar)…

Rosa Isabel

Pere-Màrtir ha dit...

Hola, Rosa Isabel: que bé tornar a llegir un dels teus sempre acertats comentaris. Tens tota la raó: em maig descuidar, entre els sorollosos -renovers!- als veins que tots tenim o hem tingut que posen "música" fins a altes hores de la matinada. El pitxor, però, acostuma a ser el mal gust que tenen en escollir els discos...