Pere-MàrtirVan passar uns quants dies amb força tranquil·litat, i els va aprofitar per parlar amb les poques persones que, en algun moment o d’altre, rondaven per aquella zona. Pastors, pelegrins, remeiers i d’altres, molt pocs, anacoretes que feien penitència més o menys com ell.
Alguns no volien parlar o els feia por, però la majoria li explicaven les seves vivències o les històries que havien escoltat. Molts relats coincidien, sobretot quant a desaparicions sobtades de persones, atacs de pànic, eufòria inexplicable, aparició espontània de poders hipnòtics i fins i tot telequinèsics, en persones que mai havien estat capaces de desenvolupar aquestes habilitats mentals.
Fins un dia que va ser testimoni d’un fet que el va marcar de per vida. Era la matinada del 11 de maig de 1866. Aquell vespre ja havia notat una d’aquelles vibracions o tremolors inexplicables. Semblava talment que la muntanya es mogués.
Aquest cop va decidir no amagar-se dins la cova. Tot d’un plegat, una claror molt potent, seguida d’un estrany soroll, va il·luminar el cel estrellat. En un tres i no res van aparèixer, sobrevolant-lo, un objecte en forma de plat, movent-se amb una extraordinària rapidesa. Va fer una sèrie de moviments en zig-zag i, de cop, va baixar lentament del cel, aterrant en un pla molt proper, on estava ell, literalment petrificat.
Era com una nau, un vaixell metàl·lic, de forma ovalada. Tota la seva circumferència emanava una potent llum groga, que el va deixar encegat per uns segons que, a ell, li van semblar eterns. Quan va mig recuperar la vista, va veure a vint metres de distància, uns éssers prims i baixos movent-se lentament. Tres o quatre. Semblava, encara que faci riure, que recollissin el romaní que cobria tota la explanada.
- Qui sou? -va poder articular amb penes i treballs-.
En sentir-lo es van girar cap a ell, van emetre un so indescriptible i en una fracció de segon ja eren dins d’aquell objecte volador que, a l’instant, es va enlairar amb una velocitat inimaginable, dibuixant una ratlla lluminosa al firmament que va durar una bona estona.
Bocabadat durant uns minuts, més impressionat que espantat, va córrer cap al lloc on s’havia posat la nau. Desprenia una olor especial i, al terra, hi havia unes marques semblants a d’altres que havia vist anteriorment.
Va anar corrents cap la cova i amb la llum de l’espelma es va posar a dibuixar i escriure frenèticament tot el que havia observat. Estava tan excitat que va tornar a sortir a fora i va estar-se mirant el cel fins que va clarejar, però ja no va veure res més fora del normal.
Alguns no volien parlar o els feia por, però la majoria li explicaven les seves vivències o les històries que havien escoltat. Molts relats coincidien, sobretot quant a desaparicions sobtades de persones, atacs de pànic, eufòria inexplicable, aparició espontània de poders hipnòtics i fins i tot telequinèsics, en persones que mai havien estat capaces de desenvolupar aquestes habilitats mentals.
Fins un dia que va ser testimoni d’un fet que el va marcar de per vida. Era la matinada del 11 de maig de 1866. Aquell vespre ja havia notat una d’aquelles vibracions o tremolors inexplicables. Semblava talment que la muntanya es mogués.
Aquest cop va decidir no amagar-se dins la cova. Tot d’un plegat, una claror molt potent, seguida d’un estrany soroll, va il·luminar el cel estrellat. En un tres i no res van aparèixer, sobrevolant-lo, un objecte en forma de plat, movent-se amb una extraordinària rapidesa. Va fer una sèrie de moviments en zig-zag i, de cop, va baixar lentament del cel, aterrant en un pla molt proper, on estava ell, literalment petrificat.
Era com una nau, un vaixell metàl·lic, de forma ovalada. Tota la seva circumferència emanava una potent llum groga, que el va deixar encegat per uns segons que, a ell, li van semblar eterns. Quan va mig recuperar la vista, va veure a vint metres de distància, uns éssers prims i baixos movent-se lentament. Tres o quatre. Semblava, encara que faci riure, que recollissin el romaní que cobria tota la explanada.
- Qui sou? -va poder articular amb penes i treballs-.
En sentir-lo es van girar cap a ell, van emetre un so indescriptible i en una fracció de segon ja eren dins d’aquell objecte volador que, a l’instant, es va enlairar amb una velocitat inimaginable, dibuixant una ratlla lluminosa al firmament que va durar una bona estona.
Bocabadat durant uns minuts, més impressionat que espantat, va córrer cap al lloc on s’havia posat la nau. Desprenia una olor especial i, al terra, hi havia unes marques semblants a d’altres que havia vist anteriorment.
Va anar corrents cap la cova i amb la llum de l’espelma es va posar a dibuixar i escriure frenèticament tot el que havia observat. Estava tan excitat que va tornar a sortir a fora i va estar-se mirant el cel fins que va clarejar, però ja no va veure res més fora del normal.
2 comentaris:
Hola Pere Màrtir,
Nanooooooo!!!, que anaves molt bé en les aventures erótico-festives del teu avantpassat?, perquè ens surtis ara amb els OVNIS.
Home, original ho ets, però em costa de situar l'acció a l'època que descrius d'en Pere Màrtir.
Però, bé, a veure com ho resolts això. De moment dibuixa i ens deixes amb la intriga.
Fins aviat, que ja se que deus anar molt enfeinessat amb la teva expo. La visitaré després de la inauguració. Això no m'ho perdo.
Petonets virtuals i fins aviat.
Marta
Marta: són coses que passen a la vida, tot un plegat apareix un Ovni o alguna altre cosa que mai hagis imaginat i tot fa un gir. O no...
Doncs si, ja estic preparant la propera exposició, pel dia 20. Hi haurà sorpreses.
Ptons.
Publica un comentari