Pere-MàrtirPrimer no en va fer cas, després es va resistir i finalment va xerrar pels descosits.
Que anés amb compte, que no sortís de la cova si a la nit veia coses estranyes i sobre tot que, el dia 11 de cada mes, no donés senyals de vida. Que s’aixoplugués a la seva cova i es poses a resar a la Moreneta, per tal que el protegís...
Però tot això no li deia res al Pere Màrtir. Ell volia saber què passava exactament, on, quan i perquè.
Finalment el pare Jacint li va confirmar moltes de les coses que li havia explicat aquell pastor: Sant Ignasi de Loiola ja havia deixat constància escrita de fenòmens misteriosos durant la seva estada a Montserrat. I durant segles se sabia que havien desaparegut persones. De vegades havien estat desafortunats accidents fruit de la complicada topologia del terreny, però d’altres eren fets misterioses i sense explicació racional, doncs no se n’havien trobat mai més els cossos.
Les vibracions s’explicaven, en alguns casos, per moviments i tremolors geològics, però d’altres eren veritables forces tel·lúriques. Però, sobretot, li va detallar amb pèls i senyals algunes aparicions d’objectes voladors i lluminosos que, periòdicament i puntual, apareixien al cel del massís. Fins i tot, de vegades, havien aterrat en alguna planura.
En Pere Màrtir va començar a lligar caps, a tenir explicacions d’algunes coses i a entendre’n d’altres. Sobretot, alguns dels enigmàtics comentaris de l’Onofre quan li explicava què era Montserrat, ara els va interpretar i captar.
En Jacint va trencar la promesa de silenci que hi havia al Monestir. Feia tant de temps que ho volia explicar que no va poder més. Guardat a la biblioteca del Monestir -li va dir- hi havia un excel·lent i misteriós llibre. El Llibre Vermell: el Còdex-I del fons manuscrit de la gran biblioteca montserratina. Amb un contingut extraordinari i divers, com és una extensa relació de miracles de la Mare de Déu, un cançoner medieval únic, un tractat sobre l’univers i d’altra documentació de gran interès. I un annex amb manuscrits sobre els fenòmens misteriosos ocorreguts durant molts anys a la muntanya sagrada.
A partir d’aquells instants, en Pere Màrtir, va decidir abocar-se totalment a seguir documentant i estudiant aquests fets. Es va obsessionar de tal forma, que fins i tot el Pare Jacint va mig penedir-se d’haver estat tan explícit.
Que anés amb compte, que no sortís de la cova si a la nit veia coses estranyes i sobre tot que, el dia 11 de cada mes, no donés senyals de vida. Que s’aixoplugués a la seva cova i es poses a resar a la Moreneta, per tal que el protegís...
Però tot això no li deia res al Pere Màrtir. Ell volia saber què passava exactament, on, quan i perquè.
Finalment el pare Jacint li va confirmar moltes de les coses que li havia explicat aquell pastor: Sant Ignasi de Loiola ja havia deixat constància escrita de fenòmens misteriosos durant la seva estada a Montserrat. I durant segles se sabia que havien desaparegut persones. De vegades havien estat desafortunats accidents fruit de la complicada topologia del terreny, però d’altres eren fets misterioses i sense explicació racional, doncs no se n’havien trobat mai més els cossos.
Les vibracions s’explicaven, en alguns casos, per moviments i tremolors geològics, però d’altres eren veritables forces tel·lúriques. Però, sobretot, li va detallar amb pèls i senyals algunes aparicions d’objectes voladors i lluminosos que, periòdicament i puntual, apareixien al cel del massís. Fins i tot, de vegades, havien aterrat en alguna planura.
En Pere Màrtir va començar a lligar caps, a tenir explicacions d’algunes coses i a entendre’n d’altres. Sobretot, alguns dels enigmàtics comentaris de l’Onofre quan li explicava què era Montserrat, ara els va interpretar i captar.
En Jacint va trencar la promesa de silenci que hi havia al Monestir. Feia tant de temps que ho volia explicar que no va poder més. Guardat a la biblioteca del Monestir -li va dir- hi havia un excel·lent i misteriós llibre. El Llibre Vermell: el Còdex-I del fons manuscrit de la gran biblioteca montserratina. Amb un contingut extraordinari i divers, com és una extensa relació de miracles de la Mare de Déu, un cançoner medieval únic, un tractat sobre l’univers i d’altra documentació de gran interès. I un annex amb manuscrits sobre els fenòmens misteriosos ocorreguts durant molts anys a la muntanya sagrada.
A partir d’aquells instants, en Pere Màrtir, va decidir abocar-se totalment a seguir documentant i estudiant aquests fets. Es va obsessionar de tal forma, que fins i tot el Pare Jacint va mig penedir-se d’haver estat tan explícit.
6 comentaris:
felicitats per les 1000 visites
albert ibanyez
Només un lloc màgic i sagrat com Montserrat podria haver inspirat una música com la del Llibre Vermell.
Hola Albert, m'ha agradat doblement el teu comentari. Per la felicitació i per tornar-te a llegir per aquí...
Hola Rosa Isabel, potser ja el coneixes, però sinó et recomano el CD "Llibre Vermell de Montserrat - Hespèrion XX" de Jordi Savall.
Tinc ja la versió d'en Jordi Savall (i confesso que 11 versions diferents més), estic d'acord, almenys personalment és la que més m'emociona.
Aprofito l'avinatesa per explicar que avui he vist una exposició de grafits. És a dir, comencen a ser art "reconegut" (no sé si això és bo o dolent). L'exposició estava col.locada al mig d'un passeig, en grans plafons, prop del "mercadet" setmanal, de manera que molta gent els ha pogut veure. Les pintures estan fetes per alumnes d'un Institut que imparteix batxillerat artístic. Aquesta alumnes també han decarat murs i portes de l'Institut amb la mateixa tècnica grafitera.
S'ha d'afegir que dit institut és objecte també sovint de la "viisita" de grafiters espontanis.
Onze versions diferent, Rosa Isabel! Així estàs feta una experta en aquest tema!
Quant al tema dels grafits, crec que aviat començaran a tenir cert reconeixement artístic, tot i que passarà com amb el còmic: mai s'acaba de considerar art en majúscules, quan en realitat hi han artistes boníssims en aquesta disciplina.
Publica un comentari